Al meu amic Beà li agraden els gats. D’ençà que el conec, sempre n’ha tingut un o dos a casa seva. De l’època en què el visitava sovint, recordo la Fuz, una gata de pèl gris i llarg, de temperament llunàtic. A mi, quan em veia entrar per la porta —sempre anava a rebre les visites—, d’aquí aquí em bufava, amenaçadora, d'aquí aquí se’m refregava per les cames, mimosa, i no em deixava caminar. Els gats d’en Beà han estat uns gats estimats i consentits, patrullaven per la casa sense prohibicions, com un membre més de la família, i el seu sentit del territori no es veia limitat per res ni per ningú. Tot i que ha tingut indistintament mascles i femelles, ha acabat decantant-se per les gates, que són més tranquil·les. La darrera es diu Bosquina i me n'ha enviat una foto per il·lustrar la nota.
En la solitud del seu estudi de dibuixant, els gats eren una companyia silenciosa, de mirada penetrant i enigmàtica, davant la qual el meu amic es devia d’interrogar sovint sobre els seus pensaments íntims. I de l’estima i l’observació dels gats en va acabar fent obra. En la dècada dels setanta, gats antropomòrfics van passar a protagonitzar les seves historietes, que, més tard, es van convertir en dos àlbums: La Muralla i Siete vidas.
Ara, Astiberri Ediciones ha reeditat Siete Vidas, set historietes protagonitzades per Gatony, un gat adolescent, que oscil·la entre la innocència i la murrieria, amoïnat per conflictes religiosos i pel descobriment de la sexualitat, preocupacions ambdues que també devien inquietar l’adolescència del meu amic, escolaritzat als maristes de Sants i amb una mare devota. Més enllà de l’anècdota de les històries —rememoracions d’un Gatony ja gran i solitari—, en aquest àlbum les vinyetes d'en Josep Maria Beà són petites obres mestres i mostren la maduresa d’un dibuixant d’ofici, que explora noves formes d’expressió. Amb traç ràpid i segur, Beà combina un dibuix realista, de vegades esquemàtic, de vegades barroc, amb solucions que hauríem d’enquadrar dins del pop art i del surrealisme. No és gens estrany, doncs, la bona crítica que ha tingut la reedició del còmic dins dels cercles especialitzats i que no és res més que el reconeixement a una feina inspirada i ben feta.