El plaer de descobrir un gran escriptor poc conegut
Va ser a l’estiu de fa tres anys. Era a Son Bauló, i les hores que m’amagava del sol em lliurava a l’avorrida tasca d’autotraduir-me. Una crisi creativa m’havia fet concebre la idea desesperada de convertir La mirada obscura en e-book i penjar-la a Internet per a la posteritat. Però abans la volia tenir en versió castellana. En un descans, al límit del fastig, vaig sortir al porxo i vaig trobar la Isabel llegint. «Què llegeixes?», li vaig preguntar. Va tancar el llibre i em va mostrar la portada. Stoner, John Williams, vaig llegir.
El nom de l’autor no em deia res. «Me’l va recomanar la meva germana i he vist que el tenien a la biblioteca». «I què tal?» «Tot just acabo de començar». A mi no m’agrada que m’interrompin quan llegeixo i vaig pensar que era el que precisament estava fent. De manera que la vaig deixar amb la lectura de Stoner i vaig tornar a la traducció.
Al cap d’una setmana, jo continuava amb la traducció i la Isabel ja havia acabat la lectura i havia abandonat Stoner sobre la taula del porxo a l’espera de tornar-lo a la biblioteca de Can Picafort. Avorrit com estava, el vaig agafar i vaig llegir la contracoberta. Devien ser les dotze del migdia; la Isabel era a les roques, banyant-se amb les amigues; hi havia un silenci plàcid, intensificat pel xerricar de les cigales. I no vaig poder resistir la temptació d’asseure’m al balancí i començar a llegir. Em vaig passar tota la resta del dia llegint; només vaig aturar-me per dinar; i a les nou del vespre ja l’havia acabat. Va ser tal la fascinació que va despertar en mi el personatge de William Stoner que no el vaig poder abandonar fins que va expirar en la solitud de la seva habitació.
Era natural que Stoner em fascinés. Relata la vida d’un jove granger, senzill i honest, que un bon dia descobreix la literatura i s’hi lliura en cos i ànima. No és un gran creador, no té talent per això, però es consagra a transmetre la seva passió pels escriptors i l’escriptura amb el rigor, la paciència i l’honestedat que marquen tota la seva vida, tan dissortada en altres aspectes. Però no era únicament una certa identificació amb el personatge el que em va mantenir enganxat a una lectura continuada hores i hores; la prosa de Williams era tan precisa, tan intensa en la seva simplicitat, que llegia sense adonar-me’n, les frases fluïen amb una naturalitat i un ritme imperceptibles, com flueixen els segons d'una vida i els batecs del cor.
|
L’octubre del 2013, en entrar en una llibreria vaig veure que Edicions 62 acabava de publicar Butcher’s Crossing, i que el mes de gener havia publicat August. I vaig comprar tots dos llibres il·lusionat amb la lectura que m’esperava. Vaig començar per Butcher’s Crossing, i la sorpresa va ser trobar-me amb una història i un tractament narratiu que poc tenia a veure amb el de Stoner. Però, refet de la sorpresa i familiaritzat amb aquella prosa més plàstica i descriptiva, vaig caure de nou a mans de John Williams i em vaig deixar arrossegar per aquella història èpica al voltant d’una cacera de bisons, potser la darrera. I Butcher’s Crossing va tornar a ser una lectura intensa, emocionant i colpidora. En un registre completament diferent, John Williams tornava a manifestar-se’m com un escriptor admirable. |
Immediatament vaig buscar ampliar la informació que donava la contracoberta sobre John Williams. I la veritat és que no vaig trobar gaire cosa més. El que sí vaig confirmar era la intensa càrrega autobiogràfica del personatge de William Stoner. També vaig veure que havia publicat tres novel·les més ―Nothing Bud the Nigth (1948), Butchers’s Crossing (1960) i Augustus (1973)― i dos poemaris ―The Broken Landscape (1949) i The Necessary Lie (1965)―, i va deixar una cinquena novel·la sense acabar. |
Després d’aquesta grata experiència lectora amb John Williams, sento veritable curiositat per conèixer la resta de la seva obra, que de moment només està publicada en anglès. I com el meu nivell d’anglès és del tot insuficient per abordar una lectura amb continuïtat, m’hauré d’esperar que algun traductor em faci el favor de traduir-la a alguna de llengües que conec. Mentrestant, he agafat Stoner de la meva biblioteca ―no és que no el tornés, sinó que me’l vaig comprar en ser a Barcelona― i em disposo a llegir-lo de nou, ara amb un llapis a la mà, que es com m’agrada llegir. |
Vaig deixar passar unes setmanes abans de d’abordar August, la novel·la amb la qual l’any 1973 Williams havia obtingut el prestigiós National Book Award. En ella torna a experimentar un nou registre ―ara és el biogràfic―, i a través de presumptes cartes i fragments de memòries, diaris personals i documents oficials va dibuixant amb una mestria extraordinària la dimensió humana i política de Gai Octavi César, el primer emperador de Roma, que ha passat a la història com August.