Per Pasqua, panades
A Mallorca, per Pasqua, es tradicional menjar panades. Segons sembla és una tradició d’origen jueu, que els xuetes ―descendents de jueus conversos― van cristianitzar amb la incorporació de xulla per tal d’acreditar la seva renúncia a la fe maleïda. La panada és una mena de pastís cilíndric amb tapadora fet amb una massa a base de farina, saïm, oli, aigua, suc de taronja i vermell d’ou, i farcit amb carn, pèsols o peix, o una combinació de carn o peix amb pèsols. Hi ha llocs on a la massa hi afegeixen sucre per donar-li un punt de dolçor. La família de la Isabel, d’ascendència xueta, conserva la tradició i cada Dijous Sant es reuneix per fer les panades que es consumiran durant els dies següents. Ells les fan de pèsols i carn, i de pèsols i peix ―aquestes per menjar-les Divendres Sant, que és dia d’abstinència. L’amic Sebastià ens en va portar unes de pèsols i pop excel·lents.
El ritual de les panades comença el dia abans amb la preparació de la carn, que s’ha de desossar i trossejar. Inicialment només duien carn de xai, com mana la tradició pasqual, però amb el pas del temps s’han anat incorporant elements per tal de fer-les més saboroses. La família de la Isabel hi posa carn de xai, de porc, de conill i xulla. Cada tipus de carn s’adoba per separat amb sal, pebre negre i pebre vermell, igual que els pèsols, que s’han escaldat prèviament i se’ls hi ha afegit seva tendra trinxada.
Dijous Sant es prepara la massa i es van modelant les petites cistelles que han de contenir el farcit. Aquesta és una feina delicada i precisa que solen realitzar les dones mentre els homes s’encarreguen d’encendre el forn de llenya on han de coure les panades. A la família de la Isabel cada dona té la seva especialitat. La Maria i la Xisca pesen la massa amb la qual han de fer la cistelleta ―90 grams― i la modelen, la Isabel la farceix amb les carns i els pèsols, i la Francisca els col·loca la tapadora i fa els pessics que la tanquen. Hi ha diferents tipus de pessics per distingir les de carn de les de peix.
Mentrestant, el forn ja s’ha escalfat ―la volta, inicialment negra, ha adquirit una tonalitat cendrosa― i es retira la brasa cap a un cantó i es 
neteja de cendra. Tot seguit es fa la prova del paper de diari per tal de mesurar el grau de temperatura ―s’ha d’enrossir lentament― i si ja és l’adequat, es passa a enfornar les panades una a una, sobre un trosset de paper vegetal perquè no s’embrutin. El temps de cocció és de tres quarts d’hora i s’ha d’anar controlant que no es facin massa de pressa i es torri la massa. En aquest cas, cal tapar-les amb paper d’estany perquè actuï de difusor de l’escalfor.
Des de l’any passat en Xim i jo som els forners i gràcies als bons mestres que vam tenir ―en Jaume i en Jordi, q.e.p.d.― ens en sortim prou bé. Transcorregut el temps de cocció, traiem les panades del forn i hi introduïm una segona tongada. En total, cada d’any venim a coure unes vuitanta panades, de les quals se’n consumeixen unes deu o dotze el mateix dia i la resta es reparteixen entre els participants al ritus. Per dinar en fem una de grossa, costum introduïda per l’avi de la Isabel, que havia estat pastisser. I rematem l’àpat amb un tast de rubiols i crespells, dolços també típics d’aquests dies.
