Notícia de Son Bauló

L’estiu avança plàcidament a Son Bauló, sense estridències termomètriques remarcables. En algun moment ha fet molta calor, però han estat episodis puntuals que tots, plantes i animals —nosaltres entres aquests—, hem suportat amb resignació. Aquest any l’hort ha estat més ben plantejat des de bon començament i no és la selva amazònica d’altres vegades. La producció és bona tret dels carabassons que ens han agafat cendrada i se'ns podreixen a la mata abans de fer-se grossos. A veure si ensofrant-los aconseguim recuperar-los.

El dia a dia es desenvolupa com sempre: la Isabel amb els seus banys i caminades i jo feinejant per la finca per donar-li l’harmonia que em permet relaxar-me, però que mai aconsegueixo del tot, perquè els meus ulls de maníac de l’ordre sempre veuen alguna cosa més a fer. També llegim i assistim a esdeveniments socials i culturals com sopars amb amics, festes, concerts i presentacions. Precisament el darrer acte al qual hem assistit ha estat la presentació del llibre Viatge a La Posidònia, de Tomeu l’Amo, conegut de la Isabel.

Tomeu l’Amo és el malnom artístic d’en Bartomeu Payeras, biòleg de formació i artista plàstic per vocació. La Isabel el coneix de fa anys, de quan tots dos freqüentaven un grup d’amics comuns de Sa Pobla, i en alguna ocasió hem assistit a la festa que sol fer per sant Bartomeu a la seva finca de Can Virell, a la Colònia de Sant Pere, i hem visitat l’estudi on treballa i guarda una obra extensa i variada tant de dibuix i pintura com tridimensional, la major part d’aquesta feta amb elements recuperats del mar, en la línia dels objects trouvés.

La presentació la va fer a la platja de Ca los Camps, on algunes tardes d’estiu hem coincidit quan, a l’horabaixa, deixa la feina i va a nedar. Val a dir que en Tomeu és un excel·lent nedador i, malgrat els anys —els mateixos que els meus—, conserva un cos atlètic i esvelt, en plena forma física. L’acte era a les vuit del vespre, suposo que per fer-lo coincidir amb la posta de sol, que a Ca los Camps és esplèndida, i va consistir en una performance en la qual l’artista, figurant un home primitiu, el darrer representant de la tribu que habitava l’illa, ens va presentar una carpeta plena de dibuixos que s’havia trobat o havia rebut d’algú. Aquí em vaig perdre perquè el salvatge parlava una llengua estranya que un traductor —el seu amic Lucien Farameli— ens anava traduint de forma improvisada.

Segons ens havia informat prèviament la presentadora de l’acte, les imatges que componen el llibre —una combinació de fotografia, dibuix i tractament per ordinador— relaten el viatge de Tomeu l’Amo al país màgic de La Posidònia, on va ser captivat per les filles de Neptú: les posidònies. I nosaltres vam podem contemplar els resultats plàstics d’aquesta experiència, que era el que contenia la carpeta de l’aborigen i que ens va anar mostrant full per full.

La presentació va acabar just a l’ocàs i, mentre uns es banyaven per treure’s el maquillatge que havia reclamat la posta en escena i d’altres picaven coca de trempó i bevien un tassonet de vi, el sol es va amagar i va tenyir el cel d’un grana encès que es reflectia al mar, inquiet i vibràtil al ritme de les ones. Jo vaig estar una estona atent per si veia treure el cap a alguna de les belles posidònies, filles de Neptú, que havien fascinat en Tomeu, però va ser inútil. Segurament aquest privilegi havia estat exclusiu de l’artista. 

Passo l’enllaç a la web de Tomeu l’Amo per si algú vol fer una ullada a la seva obra.