Per la Sierra de Albarracín

Barrancs, cascades i travertins

L’aigua ha estat la gran protagonista de la nostra estada a la Sierra de Albarracín, tant per la que ens va caure a sobre com per la que hem vist córrer i saltar per rierols, barrancs i cascades. No hi ha hagut dia que ens no ens mulléssim i, al vespre, haguéssim de posar les botes a assecar i les capelines a escórrer. Però, en compensació, hem pogut gaudir d’uns cursos fluvials plens a vessar i que, en determinats indrets, assolien una gran espectacularitat a l’internar-se per estrets congostos o trobar-se amb desnivells sobtats que havien de salvar.

El congost més impressionant que vam recórrer és el Barranco de la Hoz, obert pel riu de la Fuente del Berro. S’hi accedeix a través d’una pista ampla i ben arranjada que parteix de l’extrem oriental del poble de Calomarde, just a tocar de la carretera A-1704. La pista, amb bancs i fanals, voreja el riu fins a internar-se en el congost ja convertida en una sendera equipada amb escales i passarel·les metàl·liques. Superat el tram més estret, la sendera continua fins a la Fuente del Berro, passant pel Molino de Abajo i el Molino de las Pisadas; en total vénen a ser uns 10 km entre anar i tornar plens de la sorprenent bellesa que és capaç de mostrar la naturalesa quan actua amb el cisell de l’aigua sobre la roca dura, en aquest cas calcàries del Juràssic i bancs de travertins.

El travertí és una roca calcària d’origen químic que es forma quan el carbonats que transporta un corrent fluvial després de circular entre el rocam calcari tenen temps de sedimentar-se com a conseqüència d’un estancament. Una vegada format el banc de travertins, la permanent acció erosiva del riu al llarg del temps pot fer que s’hi encaixi o fins i tot que el foradi, com és el cas dels ponts de pedra que trobem al Barranco de la Hoz.

Riu avall, a uns 2,5 km de Calomarde, a tocar de la mateixa carretera A-1704, hi ha la Cascada Batida. En aquest cas, l’aigua salva el desnivell de 27 metres d’una barrera de travertins mitjançant un salt espectacular i que vam tenir la sort de veure en tota la seva magnificència. En les fases d’estiatge, quan l’aigua carbonatada s’estanca en els replans que es formen a la part superior i al peu de les cascades, el procés de formació de travertí continua actiu i fossilitza fulles, tiges i molses submergides amb un revestiment calcari. Durant anys vaig conservar a casa una canya de mig metre revestida d’una crosta calcària d’uns tres mil·límetres de gruix que vaig agafar de l’estany de Banyoles i que mostrava per explicar el procés de formació dels travertins quan feia classes de geografia. La darrera mudança, però, me la va fer abandonar en un altell. I em sap greu, era una petita meravella; ja no quedava res de l’antic teixit vegetal i era un tub calcari perfecte al qual costava trobar l’explicació del seu origen si no la coneixies.  

L’altre salt d’aigua que vam visitar, també entre acumulacions de travertins, va ser el del Molino Viejo de San Pedro. Aquesta cascada es troba a uns 2,5 km de El Vallecillo, en el curs del riu Cabriel, una mica més avall de les surgències conegudes com Ojos del Cabriel. Una sendera que parteix de la carretera TE-V-9122, a l’altura del casalot de Torre Cavero, t’hi acosta en menys de cinc minuts. Aquí el salt es més modest, uns 12 metres, però més ampli i amb l’al·licient que et pots situar darrere de la cortina d’aigua gràcies a la visera de travertí que s’ha construït. Al costat de la cascada es mantenen les restes de l’aqüeducte que conduïa l’aigua al molí i la mola aberrant d’una edificació recent a mig construir. Es tracta del que havia de ser un hotel rural, les obres del qual es van aturar a causa de la polèmica que ha generat la seva ubicació en un paratge tan singular. Tant de bo acabi enderrocat!