Sobre la democràcia i els demòcrates
Aquests dies he pres més el sol que en tot l’estiu. I és que m’he passat força hores en les concentracions que s’han convocat com a resposta a les actuacions del govern espanyol per defensar el meu dret a votar en un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Sóc més aviat un manifestant de perfil baix, no porto cap signe patriòtic ostentós ni crido excessivament, però sí que de tant en tant corejo consignes que considero drets inalienables de tot individu i justos anhels d’un poble i que el govern espanyol restringeix en nom de la unitat d’Espanya i de tots els espanyols, que sembla ser tenen el dret de retenir els catalans al seu costat a contracor i sense possibilitat de divorci.
El govern espanyol diu que actua de la manera que ho fa en defensa de la democràcia, i el govern català sosté que la veritable democràcia és la que permet votar els seus ciutadans i que per això està fent tot el possible perquè votin. Qui dels dos té raó? O és que la democràcia, com la Bíblia o l’Alcorà, pot tenir més d’una interpretació i és capaç d’aixoplugar, segons com se la interpreti, la llibertat d’expressió i l’autoritarisme repressor?
El govern espanyol basa la seva defensa de la democràcia en l’argument de la inviolabilitat de la Constitució de 1978, la carta magna que regeix el regne d’Espanya, una Constitució que dimana de quaranta anys de dictadura franquista i que va haver de ser pactada amb un estament militar farcit encara de colpistes. Han passat quaranta anys d’aquella constitució mediatitzada per l’ombra dels sabres, no creieu que ja va sent hora d’adequar-la als temps que corren? O és que potser el temps, a Espanya, no ha corregut tant com ens pensem? Per alguns és clar que no —n’hi ha que encara ploren la pèrdua de Cuba—, però per a molts d’altres que han tingut la sort de no viure aquella etapa infausta de persecució de les idees i de les llibertats i per a molts que sí la vam haver de viure i que volem deixar-la definitivament enrere, aquests són uns altres temps i no comprenem com la democràcia es pot defensar amb la lectura restrictiva d’una ordenació de l’Estat obsoleta i des de la manca de voluntat de revisar-la. I a partir d’aquí, mentint, amenaçant, conspirant, transgredint la pròpia llei que es pretén fer respectar, restringint drets, imposant càstigs i detenint persones pel sol fet de col·laborar en fer possible votar.
Perquè de moment, el que els catalans demanem —no tots, és clar, però sí un bon grapat— és el dret a votar en un referèndum, el qual l’independentisme pot guanyar o perdre. Però el govern espanyol del PP, recolzat pels partits conservadors —incloc l’actual PSOE en aquest concepte—, no vol viure l’atzar de la consulta i vol tenir la paella pel mànec sense esperar a veure què es cou a Catalunya, si una truita espanyola o una botifarra amb mongetes. Però podria ser que, com la paella és de les velles, d’aquelles que feia servir la meva àvia, i l’està escalfant massa, si la prem fort pel mànec, es cremi.