És a punt de que arribi a les llibreries Udols, una nova novel·la, i voldria parlar-vos-en una mica.
Udols, que subtitulo Tragèdia balear contemporània, ho és, una tragèdia, i ho és per la repercussió que un fet tan simple com els lladrucs i udols d'uns gossos tenen en la vida dels protagonistes fins al punt de desarticular-les. Com en les anteriors novel·les, la meva preocupació principal ha estat construir uns personatges versemblants, que es mouen en la plàcida quotidianitat del nord de Mallorca entre els mesos de maig i agost.
En Willem de Vries és un vidu holandès que fa tres anys que viu a Son Marí amb l'única companyia de la Beta, una gossa pastor alemany, i a qui li costa superar l'absència de la seva dona. Les rutines són la seva manera de deixar passar el temps, i entre aquestes rutines hi ha la d'anar cada dilluns a la biblioteca municipal a llegir el De Telegraaf, el diari que, amb un cert retard, arriba des d'Amsterdam.
La Catalina Pons és la bibliotecària que des de fa tres anys cada dilluns veu arribar en Willem de Vries, a qui, des d'una solitud desenganyada i anodina, ha convertit en el protagonista permanent de les novel·les romàntiques que tant li agrada llegir. La Catalina Pons viu amb el seu pare, l'amo en Bernat, lligat a una cadira de rodes per un Parkinson molt avançat, i els seus animals de companyia, un gat, un gos i un canari.
A en Tomeu Meco, el tercer protagonista, el ressentiment i la soledat l'han convertit en un home esquerp i rampellut, que viu tot sol en una finca apartada del poble, dedicat a la cria del porc negre. La caça és el seu únic entreteniment i per això té gossos, que aquella primavera ha portat a la finca de Can Cuixa després que el Fosc se li escapés i ataqués una ovella.
Amb aquests tres personatges, envoltats de familiars i amics, vaig teixint la història que es desenvolupa entre Son Marí, la finca d'en Willem de Vries, la Marina de Benissaló, un antic barri de pescadors que el turisme ha fet créixer i on la Catalina s'ocupa de la biblioteca, i la finca de Son Bordoi, on viu en Tomeu Meco.
El dia que finalment en Willem i la Catalina comencen a parlar més enllà de les salutacions i comiats que fa tres anys que intercanvien, se n'adonen que alguna cosa ha començat, i la relació, seguint el ritme prudent i cautelós d'una relació senil, és va fent cada vegada més estreta i il·lusionant, sobretot per a ella, tan desitjosa d'un amor plàcid que l'acompanyi en la vellesa.
Però en Tomeu Meco i els seus gossos són a prop, i això és un fet que incidirà en tots dos i en el que han començat a viure.
A partir d'una situació quotidiana i d'uns personatges corrents, sense res que els signifiqui més enllà d'un passat amb els seus fets traumàtics i que ja queda molt enrere, vaig teixint un relat que es va carregant d'una tensió dramàtica gairebé imperceptible fins que la violència esclata i precipita els tràgics esdeveniments. Quins són? Això deixo que ho descobriu vosaltres.