De les pel·lícules oscaritzades recentment n’he vist dues: Three Billboards Outside Ebbing, Missouri (2017), de Martin McDonagh, que aquí s’ha distribuït com Tres anuncios en las afueras, i Darkest Hour (2017), en castellà, El instante más oscuro, de Joe Wright. Dues pel·lícules molt diferents però amb la coincidència de comptar amb interpretacions dels seus protagonistes que els han valgut un Oscar a cadascun, uns guions intel·ligents i una posada en escena impecable.
La primera és un thriller original que pivota al voltant Mildret Hayes (Frances McDormand), que es queixa de la inoperància de la policia local en la resolució de l’assassinat de la seva filla posant anuncis provocadors en tres tanques publicitàries que hi ha als afores del petit poble (imaginari) d’Ebbing, a l’estat de Missouri, on viu. A partir d’aquí, les relacions de Mildret amb el cap de policia d’Ebbing, William Willoughby (Woody Harrelson) i l’agent Jason Dixon (Sam Rockwell, Oscar al millor actor secundari) es tensen i provoquen tota la sèrie de situacions i esdeveniments que constitueixen el nucli central del film. Amb un guió sòlid, uns diàlegs concisos, que em recorden els personatges de les novel·les de Cormac MacCarthy, i una direcció excel·lent, tot obra del dramaturg i cineasta angloirlandès Martin McDonagh, la pel·lícula ofereix una versió diferent del gènere negre, molt més basada en el treball psicològic dels personatges i en la confrontació entre ells que en la intriga. Paradoxalment, aquest film que reflecteix tan bé el món tancat, racista i masclista d’un petit poble del centre dels Estats Units és una obra de factura europea; tret dels actors i les localitzacions, el guió, la direcció i la producció són britàniques.
De Martin McDonagh (1970, Londres) també he vist el seu primer llargmetratge, In Bruges (2008) —Escondidos en Brujas—, un, també, molt original plantejament del món de l’hampa londinenca. Sens dubte, Martin McDonagh és un autor que caldrà seguir.
El instante más oscuro relata els primers moments de la Segona Guerra Mundial des de la tensió amb què es viuen a Gran Bretanya, i, sobretot, a través de la figura del seu primer ministre, Winston Churchill (Gary Oldman), recent nomenat en el càrrec i molt controvertit pels seus excessos fins i tot dins del seu propi partit i per la corona. Però, no sense dubtes, la forta personalitat de Churchill s’imposa sobre els seus adversaris polítics i condueix el Regne Unit a combatre amb les armes la invasió d’Europa per les tropes d’Adolf Hitler. La pel·lícula és un recital interpretatiu d’un Gary Oldman immens i tan transformat en Churchill, que no se’l reconeix. (Val a dir que la bona labor de l’equip de perruqueria i maquillatge ha estat premiada amb un Oscar). Amb un guió magnífic d’Anthony McCarten i una direcció esplèndida de Joe Wright (1972, Londres), que es reivindica després d’una Anna Karenina (2012) decebedora per al meu gust, Darkest Hour es una notable aproximació a un personatge cabdal de la història recent britànica i europea. La fermesa de Churchill davant l’assalt del nazisme i el seu encert en valorar el risc de cedir al deliri imperialista de Hitler van salvar el món occidental de la febre dels feixismes de les darreries de la primera meitat del segle XX.
Dues pel·lícules, doncs, dels tot recomanables, amb una tensió dramàtica sostinguda des de bon començament i unes interpretacions magistrals.