Els dies anteriors a Nadal la Isabel i jo vam ser a Cadis. Ella no hi havia estat mai abans i jo feia quaranta anys que no hi anava. I en aquests quaranta anys Espanya s’havia fet europea i les petites ciutats de províncies havien sortit de l’abandó en el qual les havia sumit l’etapa sòrdida de la dictadura. Valia la pena, doncs, fer-hi una nova visita.
I efectivament, la ciutat actual no te res a veure amb la que recordava. La vaig trobar més neta i lluminosa, amb els edificis i monuments principals rehabilitats i alguns de nous magnífics, com el del Parador Hotel Altántico o el modern pont de la Constitución de 1812. Tanmateix, continuo pensant que el principal atractiu de Cadis és la seva situació geogràfica, a l’extrem d’una petita península i envoltada de mar per totes bandes tret de l’estret istme que la uneix al continent, per on s’allarga la ciutat nova. Projectada mar endins, la península de Cadis constitueix una mena d’espigó que tanca pel sud-oest una àmplia badia i defineix un port natural esplèndid. Aquest fet ha estat decisiu en la seva història, ja que des de la seva fundació l’any 1104 aC pels fenicis, Cadis ha viscut lligada als esdeveniments que li venien pel mar, tant bons com dolents.
L’etapa més brillant de Cadis cal situar-la en els seus orígens, en aquella Gadir que fenicis, cartaginesos i romans van convertir en un empori comercial i li van donar una esplendor que durant la dominació musulmana va perdre. En aquest període els normands la van saquejar dues vegades i, després, la van abandonar. El descobriment d’Amèrica treu Cadis de la decadència i li retorna la importància marítima i comercial, alhora que la situa en el punt de mira de pirates i corsaris. És aleshores que la ciutat veu la necessitat d’aixecar defenses, i s’inicia la construcció d’un sistema de fortificacions i baluards, units per trams de muralla, que dura quatre segles ―del XVI al XIX― i que acaba fent-la pràcticament inexpugnable.
Castell de San Sabastián / Castillo de San Sebastián
Castell de San Sebastián / Castillo de San Sebastián
Castell de Santa Catalina des de la platja de La Caleta /Castillo de Santa Catalina desde la playa de La Caleta
Puerta de Tierra
Baluart de la Candelaria / Baluarte de la Candelaria
El moment més esplendorós de la ciutat en la història moderna s’inicia l’any 1717 amb el trasllat de la Casa y Audiencia de Indias de Sevilla a Cadis. D’aquesta manera es converteix en seu de l’organisme que monopolitzava el comerç entre les colònies americanes i la metròpoli, i se’n beneficia. Durant aquesta etapa, veritable segle d’or de la ciutat, es desenvolupa una important burgesia comercial i es construeixen els edificis i els monuments més importants. És ara quan als terrats de les cases dels rics comerciants s’aixequen les torres-mirador per tal de controlar l’arribada dels vaixells que venen d’Amèrica i ser els primers en arribar al port i adquirir les millors mercaderies. La torre Tavira és un bon exemple d’aquestes construccions addicionals; des del seu mirador es poden contemplar esplèndides vistes de la ciutat amb les seves torres.
Vista del sud de la ciutat / Vista del sur de la ciudad
Vista del nord-oest de la ciutat / Vista del noroeste de la ciudad
Vista de l'oest de la ciutat / Vista del oeste de la ciudad
Durant la guerra del Francès, Cadis resisteix el setge de les tropes de Napoleó i es converteix en l’últim refugi de la Junta Central Suprema, l’òrgan que dictava les actuacions polítiques i militars de la resistència espanyola. L’any 1810, la Junta esdevé Consell de Regència i organitza les Corts Constituents de les quals sortirà la Constitució de 1812 o de Cadis. L’oratori barroc de San Felipe Neri va ser on els diputats es van reunir entre 1811 i 1813 per redactar i aprovar aquella primera constitució espanyola de caràcter liberal, coneguda popularment com La Pepa, perquè va ser promulgada el dia de Sant Josep.
La nostra visita a Cadis va ser de quatre dies i ens vam allotjar en un petit hotel a la plaça de la Catedral, on arribava la remor de les ones espetegant contra la murada i la humitat salabrosa del seu ruixim. Van ser quatre dies de perdre’ns pels carrers estrets i les places amagades de la ciutat vella o passejar pels jardins, passeigs i avingudes que uneixen els baluards. I encara vam tenir temps per arribar-nos al Puerto de Santa María i menjar marisc en un dels seus populars cocederos i assaborir els bons vins de les seves bodegues. Llàstima que la mala mar no ens permetés travessar la badia en el transbordador i haguéssim d’anar al Puerto amb autobús. La Isabel va quedar molt frustrada.
Catedral
Carrer de Cristobal Colón i la Casa de las Cadenas / Calle de Cristobal Colón y la Casa de las Cadenas
Torre Tavira, a la casa-palau dels marquesos de Recaño / Torre Tavira, en la casa-palacio de los marqueses de Recaño
Museu de Cadis, a la plaça de Mina / Museo de Cádiz, en la plaza de Mina
Carrer de Santa María i església de Santa María / Calle de Santa María e iglesia de Santa María
Ajuntament / Ayuntamiento
Casa Aramburu, a la plaça de San Antonio / Casa Aramburo, en la plaza de San Antonio
Claustre del Convento de Santo Domingo / Claustro del Convento de Santo Domingo
Hotel Parador Atlántico
Pont de la Constitución de 1812 / Puente de la Constitución de 1812
El Puerto de Santa María. Plaça d'España i la Iglesia Mayor Prioral / Plaza de España y la Iglesia Mayor Prioral
(La imatge de satèl·lit s'ha obtingut a través del programa Google Earth)