Novel·les i contes
D'ençà que vaig escriure el primer relat als 17 anys, el meu afany per narrar m'ha dut a tocar diferents registres literaris. Això m'ha permès arribar a un públic ampli i divers. Fins al dia d'avui la meva obra publicada és la següent:
ATLÀNTIC
Atlàntic . Col·lecció Clàssica, 1314. Columna Edicions. Barcelona, 2021. 670 pàg.
Costa Occidental d'Àfrica 1842. El capità Ferrer procedeix a la compra d'esclaus per traslladar-los al mercat de l'Havana a bord del Tritón, una fragata de la companyia naviliera mataronina de la qual n'és propietari juntament amb els seus germans. Un dels esclaus que va a parar a la bodega del vaixell és Djembo, un noi de la ètnia fang, intel·ligent i resignat, per qui el grumet Marc Badia sent nèixer un corrent de simpatia. Però quan posa rumb a Cuba, el Tritón és interceptat per la fragata de guerra britànica Charleston, que el captura i el condueix a Freetown, on, tret del capítà Ferrer i d'en Marc, la resta de la tripulació és lliurada a les autoritats colonials de Sierra Leone perquè els jutgin per tràfic d'esclaus. I és a bord del Charleston que entra en escena el jove alferes Simon Flaherty, un marí d'origen irlandès que sacrificarà una carrera prometedora a la Royal Navy per amor i sentit de la responsabilitat. A partir d'aquest moment els destins d'aquests tres personatges s'uneixen i, malgrat les separacions i els vicissituts a què cadascú ha de fer front, un sentiment profund d'amistat romandrà viu al llarg dels anys.
Una novel·la inoblidable d'amistat, amor i llibertat, de periples humans plens de dificultats, en què el valor i la tenacitat dels protagonistes obtenen recompensa.
Sense voluntat ni ser-ne conscient durant el procés creatiu, aquesta novel·la ve a ser un homenatge a tots aquells escriptors que en l'adolescència i primera joventut van alimentar la meva imaginació. Les veus de Dickens, Melville, Conrad, Stevenson, London, Hugo, Dumas, Poe, Twain, Baroja i d'altres corren per a les seves pàgines com a un inspirador de situacions i personatges. Amb Atlàntic sembla que vulgui tancar una etapa personal i literària, deixant testimoni de com pot arribar a ser encoratjadora la lectura. Ells, amb les seves apassionants novel·les d'aventures, em van empènyer ben aviat a escriure i han estat un referent per a l'aprenentatge de l'art de narrar. En la maduresa, s’han afegit noves lectures i experiències que han acabat de modelar-me com a escriptor i que han fixat la creació literària com una necessitat vital, allò que finalment ha donat un sentit a la meva vida. Gairebé m'atreviria a dir que gràcies a tots ells soc el que soc.
LA VENUS NEGRA
La venus negra. Edicions Documenta Balear. Palma, 2016
En David, separat i amb un fill, trenca amb l’Amanda i s’apunta a un viatge a Àfrica. Durant el viatge s’embolica amb la Victòria i a l’arribar a Ouagadougou coneix la Mado, una noia burkinesa de la qual s’enamora, o almenys s’ho creu. I torna a Barcelona decidit a fer-la venir. Malgrat l’oposició de la família, la dificultat dels tràmits i els dubtes, en David porta la Mado a Barcelona i, després d’una convivència de sis mesos, s’hi casa. A partir d’aquest moment comencen els problemes. Tot una sèrie d’accidents estranys se succeeixen i alteren la vida d’en David, alhora que se li desvetlla la gelosia. Desconfia, pregunta, investiga i, al final, segueix la seva dona. I tot això ens ho conta ell mateix mitjançant un relat amb el qual vol descobrir-se i perdonar. El relat és llarg, però allí on és, de temps, li’n sobra.
Una nova peripècia vital d’aquest personatge que apareix per primera vegada a La mirada obscura i que repeteixo en algun dels contes de El pardal vermell i en La font de Ceres. A través d’ell mostro la tragicomèdia de la vida, aquest exercici improvisat de tirar endavant en el temps amb més o menys encert i que s’acaba definitivament amb la mort. Perquè viure no és res més que això: improvisar, resoldre com millor saps i pots les situacions que et planteja el fet d’existir. El meu personatge dubta, reflexiona, actua i s’equivoca una i una altra vegada, especialment en la seva relació amb les dones. Però no en sap més; ningú n’hi ha ensenyat abans, de viure, i ho ha d’aprendre sobre la marxa, improvisant i arriscant-se. El que passa en aquesta novel·la és que potser s’arrisca massa i ho paga amb escreix.
Tanmateix, com sota la mirada entre escèptica i sarcàstica amb la qual observo el món que ens envolta palpita un cor romàntic, no condemno el meu personatge definitivament a la desventura i, al final, li proporciono una nova esperança en forma de dona. Sabrà aprofitar-la aquesta vegada? O es repetirà la història de desavinences? Bé, això ja no ho sabrem perquè el deixo aquí.
EL FIL DEL FUNÀMBUL
El fil del funàmbul. Editorial Barcanova. Barcelona, 2015. 251 pàg.
Fent un treball d'Història l'Agnès descobreix que els avantpassats del seu pare adoptiu van ser negrers que compraven esclaus a la costa occidental d'Àfrica i els venien a l'Havana. I ella és negra i d'origen cubà. Aquest descobriment la trasbalsa profundament i li fa plantejar-se la seva identitat i les causes de l'adopció. Enmig d'aquest conflicte, la seva millor amiga li qüestiona la sexualitat i la sumeix en un confusió més gran encara. Els origens de l'Agnès, la seva negritud, la seva sexualitat, la seva validesa com a ésser huma són qüestions que se li plantegen de sobte i que li exigeixen una resposta. De l'encert d'aquesta dependrà el seu futur.
Inicialment, em vaig plantejar aquest projecte com una novel·la al voltant del tràfic d’esclaus que transcorria en el segle XIX. Em vaig documentar i vaig començar a pensar en l’argument. Però l’acció d’època se’m resistia, em resultava artificiosa i poc convincent, amb tendència a derivar cap a la novel·la d’aventures. I no volia escriure una novel·la d’aventures. De manera que vaig arraconar el projecte. Un dia, una bona amiga em va telefonar i em va contar el problema que tenien amb la seva filla, una nena negra adoptada, que ja s’havia convertit en una adolescent i, com a tal, reclamava la seva identitat i un espai propi a la vida. Jo coneixia a la nena des del moment de la seva adopció i el seu conflicte em va amoïnar. Sabia que era una noia intel·ligent i que havia estat educada amb valors sòlids. Què havia fallat, doncs? Res, no fallava res, la seva rebel·lia i confusió formaven part del procés d’elaboració d’una identitat. I la interiorització d’aquest conflicte em va fer reconduir el projecte inicial per un nou camí, més íntim, més compromès, més guaridor.
LA FONT DE CERES
La font de Ceres. Magatzem Can Toni, 41. Documenta Balear. Palma, 2008. 377 pàg.
Èxit i fracàs, dos conceptes que estiren els fils d'en Joan Plana i l'Enric Tous, els dos protagonistes d'aquesta història, i els converteixen en individus perduts i desesperats en un món que se'ls revela hostil i que no acaben d'entendre. Al seu voltant, uns altres personatges es veuran arrossegats pel neguit d'aquests dos homes i viuran episodis tan intensos i definitius per a les seves vides com els que ells viuen. Novel·la psicològica i forassenyada, si més no tant com ho pot ser la vida.
En aquesta segona novel·la per a adults, part de la qual transcorre en el marc del Poble-sec, el barri on vaig nèixer i hi vaig viure fins els 17 anys, he intentat, mitjançant una prosa precisa i vibrant, examinar les accions i les reflexions d'uns personatges que es mouen entre el passat i el present a la recerca d'una identitat que se'ls escapa. La meva mirada continua sent una mirada irònica, de vegades sarcàstica fins i tot, però no exempta de tendressa vers uns personatges que viuen les seves passions i debilitats enmig d'una quotidianitat aclaparadora.
EL PARDAL VERMELL
El pardal vermell. Magatzem Can Toni. Edicions Documenta Balear. Palma, 2005. 213 pàg.
Recull de contes -onze en total- on reprenc el to irònic de La mirada obscura per retratar tota una sèrie de personatges lliurats al sempre sorprenent exercici de viure. L'amor, el desamor, el sexe, l'amistat, la solitud, l'infortuni, l'ambició, la por; passions, pulsions, repulsions. Totes aquestes tensions que configuren les persones i estableixen les relacions entre elles són les que mouen els fils dels personatges: homes i dones units per la desgràcia, la solitud i l'instint, que es busquen i es defugen en un joc insensat, a cavall entre la desesperació i el cinisme.
LA MIRADA OBSCURA
La mirada oscura. Magatzem Can Toni, 3. Edicions Documenta Balear. Palma, 1999. 263 pàg.
Retrat àcid i irònic d'en Joan C, un prototip de ciutadà -pis, cotxe, dona, fills i feina- engolit per una quotidianitat asfixiant. Si en la primera part de la novel·la la caiguda del protagonista sembla imparable, en la segona aconsegueix redreçar-se a partir d'una singular actitud personal que va des de la pràctica de l'escriptura fins a l'assassinat. El final, esperançador, queda obert a l'espera que el lector el tanqui.
La mirada obscura és la primera novel·la que escric en registre adult i en ella aboco algunes de les meves neurosi i obsessions. És un crit alliberador en contra d'un sistema de valors molt qüestionable i en el qual ens hi trobem immersos la immensa majoria. Els problemes de relació amb un mateix, amb la parella i amb els que ens envolten marquen la nostra vida i la d'en Joan C, el protagonista. La insatisfacció, la seva i la meva, ens mou les mans pel teclat i, quan desapareix, les atura. En el seu cas d'una manera molt més evident que en el meu.
Enllaços de compra de l'edició digital: