Tot just fer divuit anys la Laura marxa de casa i la família en perd el rastre. A l’enterrament de la mare, en Joan Auger i l’Elena Nadal, que no s’han vist des de l’adolescència, es retroben, i ella, malalta de càncer, li encarrega que li busqui la filla. En Joan, antic empleat de banca que ara té una agència d’investigació financera, no s’hi sap negar i empren la recerca entre records del passat i interrogants sobre què ha pogut empènyer la noia a fugir. Seguint-li el rastre, va a Roquetas de Mar (Almeria), on es mou entre urbanitzacions ran de mar i hivernacles. I quan la troba i la convenç per tornar a Barcelona, a poc a poc, van sortint a llum tot una sèrie de fets que envolten la família Nadal i que expliquen el comportament de la Laura i la seva inestabilitat emocional.
El secret de Laura Valdés és i no és un thriller. En té tota una sèrie d'elements, però l’aprofundiment en el tractament del personatge central mitjançant dues trames secundàries, fa que s’acosti més a la novel·la psicològica i s’allunyi de les novel·les de sèrie negra. En Joan Auger, la veu del qual sentim al llarg de tota la narració, és un home con tants i tants, confós per la vida, amb sentiments contradictoris i que fracassa una i una altra vegada en les seves relacions sentimentals, un personatge que s’acosta més als protagonistes de les meves anteriors novel·les, que no pas als herois clàssics del thriller, homes atractius i decidits, que fan front als esdeveniments amb cinisme i despreocupació. Però no podia crear un personatge tan allunyat de mi, volia treballar amb algú a qui poder transferir emocions que arribessin als lectors, algú que es mogués en un món tan real com el nostre, però vivint un periple tant atzarós com imaginari.