Exposició de fotografies d’Elisabet Mabres a la galeria H₂O
Els carrers tumultuosos de Hong Kong, els seus edificis-rusc, els envoltants selvàtics, l’abandó sobtat que deixa al seu darrere rastres de vida i d’intimitat i, entremig de tot això, una dona emmascarada que es passeja, s’ofereix, es recull i s’exhibeix en una mena de provocació inquietant que et desconcerta perquè en desconeixes el significat.
Aquests són els temes que l’artista Elisabet Mabres aborda en les 41 fotografies de diferents formats que ha penjat a les parets de la galeria H₂O, de Barcelona, i que romandran penjades fins a l’1 de juny. També exhibeix un vídeo que, de forma més àmplia, ofereix un relat semblant i en el qual s’integren les imatges exposades.
L’exposició reflecteix el viatge de l’artista a l’Orient Llunyà, on hi va anar amb una idea i en va tornar amb un grapat de fotografies i frames per donar-li forma. Durant l’acte d’inauguració, les màscares es van encarnar de nou i van passejar-se, silencioses i pertorbadores, entre el públic, en una performance juxtaposada que pretenia reproduir els interrogants que et pots plantejar davant d’algunes de les obres. I, imbuïda d’art, l’Elisabet, sempre sorprenent, art ella mateixa, ens explicava les intencions del seu projecte i el pas del seu personatge per les llars-taüt, nínxols de poc més d’un metre cúbic d’espai on homes i dones s’hi encabeixen amb tot el que tenen —un jaç, un vestit, un fogonet, una tetera, un despertador...— i hi mengen, hi dormen i fan tot el que conforma una vida.
Però el seu no és un reportatge periodístic o un memoràndum fotogràfic, sinó una mirada que observa amb intenció i capta allò que busca, i quan no ho troba, ho provoca. A l’exposició es percep que el pas de l’artista pels espais que visita no és passiu únicament, sinó també provocatiu; no capta tan sols la realitat inert i quotidiana, sinó que hi introdueix un factor personal de distorsió tot buscant les reaccions dels que habiten aquesta realitat i dels que la contemplen a través d’ella. Per què? Suposo que perquè és així, provocadora, inquieta, original, i no es resigna ha fotografiar simplement el que hi ha davant seu, sinó que vol anar més enllà i transcendir una realitat circumstancial.
Ella, els altres és un pas més de l’Elisabet Mabres en la recerca d’una expressió personal que la signifiqui en el món que l’envolta i que viu com una mena de desafiament, de lluita persistent i voluntariosa contra l’anonimat. De fet, la lluita de tot artista.
