Tradició i street art a Can Picafort
Per la Mare de Déu d’Agost Can Picafort està de festes. Un dels actes més populars i tradicionals és el llançament d’ànecs al mar. Quan vaig conèixer la Isabel fa vint-i-tants anys, els ànecs eren de debò i els banyistes s’havien d’esforçar per atrapar-los. Ara, els ànecs són de plàstic i els banyistes, en lloc d’esforçar-se, es barallen amb l’aigua al coll per arreplegar-ne un. Abans, la recompensa era endur-se l’ànec a casa i guisar-lo; ara, cada ànec du un número i participes en un sorteig en el qual et pot tocar des d’un viatge a Port Aventura fins a un tall de cabell o una permanent a “Apolonia. Peluqueros”. De fet, ara és més un acte per a les criatures que per als intrèpids nedadors d’antany. El llançament d’ànecs de Can Picafort s’ha adaptat a uns temps més considerats amb els animals.
Fa un parell d’anys, en Joan Aguiló, picafortí per adopció —tota la vida ha estiuejat a Can Picafort—, va escollir aquest acte festiu com a tema per adornar el passeig Marítim amb petits murals d’una delicada ingenuïtat. És la primera manifestació de street art que vaig veure a Can Picafort d’aquest artista que, a hores d’ara, ja ha realitzat obres a d’altres viles i ciutats de l’illa i de mar enllà —Palma, Barcelona, Madrid, Nàpols, Lübeck, Beirut... Llicenciat en Belles Arts, és després de fer una estada a Berlín que s’interessa per aquest tipus de pintura mural al carrer, que, lluny de la bretolada grafitera habitual, converteix façanes mitgeres, murs i envans urbans en veritables obres d’art. Ara, a més de la sèrie dels ànecs, Can Picafort compta amb tres obres seves més: la façana de l’Hotel Can Picafort, el frontal del bar Cas Puput i l’armari de connexions elèctriques del passeig Colón; en totes tres, els infants i el bany, ja sigui a la mar o al ribell, hi són presents en una clara evocació de la seva pròpia infantesa en aquesta localitat.
Relacionat amb d’altres artistes de la mateixa disciplina, Joan Aguiló (Palma, 1984) pretén convertir Can Picafort en un referent de l’street art, i amb aquesta finalitat l’any passat va convidar Francisco Bosoletti (Armstrong, Argentina, 1988), Hyuro, artista argentina establerta a València, i Marina Molada —Marina on the Wall— (Palma, 1988) a mostrar el seu talent als picafortins i als milers de turistes que l’ocupen durant l’estiu. Ho va fer en el marc del “Saladina Art Fest”, un encontre que, si tot va bé, portarà artistes d’arreu del món fins aquesta petita població al fons de la badia d’Alcúdia perquè converteixin llenços urbans sense interès en bells murals.
M’explica tot això a quarts de dotze de la nit, asseguts al MaryPaz davant d’una tallat. També em parla dels seus projectes fins que una trucada dels amics el reclama. I és que l’he hagut d’apartar una estona d’una celebració on lluïa una esplèndida perruca afro. Demà és 15 d’agost, la festa grossa de Can Picafort, i els carrers són plens de gent que sopa a la fresca o passeja. Al port, les barques que han de llançar els ànecs al mar ja estan preparades. L’any passat vaig ser a l’aigua juntament amb en Guillem i en Ben, el meu nét, per veure si n’arreplegàvem algun. Només en Guillem en va pescar un, duia el número 138. Però a la rifa no ens va tocar res. Potser millor, perquè si m’arriba a tocar la permanent a ca l’Apolonia o un conjunt de pareo i banyador, deferència de “Katyna. Moda femenina”, hauria estat ben galdós.