La reina Elisabet

Apunt sobre la personalitat i la trajectòria de l'artista Elisabet Mabres

No és una gran bellesa, però eclipsa les que ho són perquè irradia. Quan apareix, és impossible no veure-la, i una vegada vista, difícil no mirar-la. Es mou constantment com una papallona i sempre té alguna cosa oportuna a dir allí on la seva inquietud la diposita, i quan no, diu el primer que li ve al cap i ningú s’estranya de la seva sortida, al contrari, potser era el que feia falta en aquella conversa que esllanguia.

És coqueta i presumida, però això forma part de la seva posta en escena. El seu art comença en ella mateixa. L'altre dia, en una exposició de fotografia, duia uns pantalons elàstics amb un estampat de roba de cortina i una brusa blau marí amb repunts i brodats d’inspiració zíngara. Va arribar tard i jo estava pendent del galerista, però en un moment que de cua d’ull vaig veure uns pantalons florejats grocs i blaus, vaig saber que era ella. Ningú més podia portar uns pantalons com aquells amb tanta indiferència. D’ençà que la conec, sempre que l’he vist m’ha xocat la seva indumentària feta de contrastos i estridències que en una altra hauria jutjat beneïts o pretensiosos. Però en ella són l’atribut natural. Amb el temps he descobert que es pot posar qualsevol cosa perquè transcendeix el que es posa. Nua o vestida de monja seguiria irradiant la seva energia colossal, que tot ho transmuta.

L’hi he conegut unes quantes parelles i totes han acabat quedant-li curtes, se li han desfet a les mans, les ha deixat enrere amb les seves gambades impossibles. I jo l’he conegut que no era pas una nena. Per tant, imagino uns quants homes més deixats a la cuneta i esbufegant com elefants per seguir-la.

El nostre primer contacte va ser en una habitació d’hotel. Però no penseu malament, l’habitació era l’espai on ella havia realitzat una instal·lació dins d’una manifestació artística que no recordo. M’hi van dur uns amics i me la van presentar. Immediatament vaig sentir curiositat per conèixer-la. De seguida vaig intuir que era tot un personatge i jo sempre he anat curt de personatges. Aleshores encara no hi havia carrils bici a Barcelona i ella ja es movia en bicicleta en una mena de desafiament i protesta per una motorització que feia ―i continua fent― l’aire irrespirable. Vam trobar-nos unes quantes vegades i la vaig conèixer una mica, just per sentir aquesta força imparable que la posseeix i la desborda i que ho arrossega tot, fins a ella mateixa. I jo, que sóc més donat a les aigües tranquil·les que a les braves, tot i sentir admiració per ella i la seva actitud creativa, em vaig enretirar una mica, no fos que caigués en un remolí ple de turbulències i acabés mig ofegat en un rabeig. Sempre m’han intimidat les personalitats fortes, he intuït pugnes i perills. Però, alhora, m’hi sento atret per l’energia que desprenen i, en la meva prudent quotidianitat plena de dubtes i rutines, intento descobrir el dia a dia d’unes vides tan intenses.

Tinc un quadro seu penjat damunt del llit. És un quadre de la seva primera època, signat l’any 1986, però en ell ja hi ha tota aquesta força que impressiona. És ple de vigor i de caràcter. És veu en el tractament del fons i en les brotxades. Ara, després de cremar etapes a velocitat de meteor, ha entrat en el món del vídeo i de la fotografia. En pocs anys ha après el que un altre trigaria tota una vida. I amb la seva intensitat i descaradura s’ha llançat a disparar sobre tot allò que es mou al seu voltant i a capturar imatges amb una avidesa gairebé desesperada. De moment, ja n’ha penjat unes quantes en galeries i els seu nom comença a sentir-se en els cercles d’aquesta nova branca de les arts visuals, que dia a dia pren força i consistència. Ben aviat, n’estic segur, estarà a primera línia. Perquè en l’art contemporani, tant o més important que el domini de la tècnica, és l’actitud de l’artista, el seu convenciment que allò que fa és art pel simple fet que surt d’ell/a. I en aquest convenciment, en aquesta seguretat sobre la transcendència del que fa, viu i pensa, ningú la supera. Ella és la REINA ELISABET.

Dono els enllaços a la seva web i al seu blog per si algú vol conèixer la seva obra i saber més coses d'ella:

www.elisabetmabres.com/

elisabet-mabres.blogspot.com/