Les coves del Drac

Un recorregut pel sistema de galeries més extens de Mallorca

El dia 31 de desembre vaig visitar les coves del Drac. La Isabel tenia unes invitacions i les vam aprofitar. Crèiem que, donada la data, hi hauria poca gent, però ens vam trobar amb unes 300 persones fent cua per introduir-se a l’interior de la terra amb nosaltres.

I és que les coves exerceixen una gran fascinació perquè posen de manifest la grandesa i el misteri dels processos que modelen l’escorça terrestre, que és l’escenari de la nostra existència. Hi ha quelcom màgic en les coves, que, encara que coneguis el procés de formació, no deixa de captivar-te. És un paisatge inusual i ocult, que no estem acostumats a veure, i ens sorprèn per la seva elegància i fantasia en les formes. Estalactites, estalagmites, cortines, columnes, colades carbonatades, llacs d’aigües transparents, rius cristal·lins que flueixen en l’obscuritat... Tot això es desplega davant la nostra mirada meravellada quan visitem unes coves.

La veritat és que si ja n’has vist unes quantes, la sorpresa disminueix, perquè totes responen a uns mateixos patrons de formació. Un terreny de roca calcària, ric en carbonat càlcic fàcilment soluble per l’àcid carbònic que conté l’aigua de la pluja, permet filtracions per escletxes i fissures, les quals, en dissoldre’s, es van eixamplant i aprofundint fins a convertir-se en avencs i corrents d’aigua subterrània. Aquests corrents circulen pel subsòl cap al nivell més baix, el nivell freàtic, que sol ser un riu, un llac o el mar. Aquest procés químic de dissolució de la roca —karstificació—, desenvolupat al llarg de milions d’anys, juntament amb la variació del nivell freàtic, és el que ha construït la xarxa de galeries que visitem quan ens introduïm a l’interior d'una cova.

Normalment les coves visitables estan formades per galeries abandonades en descendir el nivell freàtic i establir-se la circulació de l’aigua uns metres més avall. És en aquestes galeries, en les quals s’alternen grans cavitats —sales— amb passos més estrets, on les filtracions i el degoteig permanents han construït les formes que ens criden tant l’atenció i que no són res més que acumulacions del carbonat càlcic que duia l’aigua, dipositat, micra a micra, a causa de la lenta evaporació de la gota que el contenia. Perquè una estalactita i una estalagmita d’una gran sala s’uneixin i formin una columna han de passar centenars de milers d’anys.

Tot i que es coneixien de molt abans —al seu interior s’ha trobat ceràmica talaiòtica, romana i musulmana—, la fama de les coves del Drac arranca de finals del segle XIX, especialment quan l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria convida l’espeleòleg francès E. A. Martel perquè les explori. Les campanyes de Martel (1896 i 1901) proporcionen estudis acompanyats de planells, gravats i fotografies que es publiquen a tot Europa. L’any 1922, es fan els primers arranjaments perquè les coves es puguin visitar, i l’any 1934, l’enginyer Carles Buïgas les il·lumina. I quan es produeix el boom turístic de la segona meitat del segle passat, les coves del Drac passen a ser una atracció de masses amb una xifra de visitants que, a l'actualitat, se situa prop del milió a l’any.

La visita és d’una hora de durada i es programa en grups de 500 persones, que es desplacen per un camí protegit amb baranes mirant i fotografiant les formacions estalagmítiques fins arribar al llac Martel, el punt més baix del recorregut. Aquí s’asseuen en una mena de platea subterrània i se’ls ofereix un breu concert des d’una barca que es passeja pel llac escortada per dues més enmig d’una obscuritat gairebé absoluta. El llac, força extens per tractar-se d’un llac subterrani —uns 2.000 m²—, és d’aigua salada i ens indica que hem arribat al nivell freàtic del sistema, que en aquest cas és el mar, que bat a l’exterior de la cova, a pocs metres d’on som.

A partir d’aquí, un llarg tram d’escales et condueix cap a la sortida, que en realitat és l’entrada natural de la cova. L’accés l’hem fet per un túnel artificial que t’introdueix directament a la Cova de Lluís Salvador. El recorregut és d’uns 1.200 m, tot i que l’extensió total del sistema de galeries és de 2.400 m, 600 dels quals són galeries inundades. Durant el recorregut descendim uns 25 m i ens situem a nivell del mar.

Vaig visitar les coves del Drac el juny de 1968, quan tenia 19 anys, i les he tornat a visitar el darrer dia del 2019, amb 71; ara tocaria la tardor del 2070, amb 122. No crec que hi arribi. Però tampoc no em sap greu. No preveig que canviïn gaire; potser el llac Martel estigui una mica més amunt perquè hagi pujat el nivell del mar, però poca cosa més.