Admiració. Això és el que he sentit davant l’obra de Lita Cabellut (Sarinyena, Osca, 1961). Una admiració que depassa l’obra contemplada i que s’estén a la persona que l’ha realitzada. Lita Cabellut ha imposat la seva voluntat d’artista a la vida i l’ha vençuda. A partir d’una irrupció al món en circumstàncies poc propícies, el seu instint li permet aprofitar un cop favorable del destí i la seva sensibilitat i intel·ligència la condueixen a elegir un camí amb convicció i a seguir-lo amb resolució i confiança fins a convertir-se en una gran artista. Els detalls es poden trobar a la seva web —www.litacabellut.com— i me’ls estalvio. El que m’agradaria destacar aquí és el triomf del talent enfront dels orígens, el poder d’una voluntat ferma i convençuda en emprendre el difícil camí de l’art, on tants i tants fracassen, i arribar a la meta del reconeixement a través d’un llenguatge propi i personal, adquirit mitjançant l’observació, l’aprenentatge i l’experimentació, tot això destil·lat en l’alambí de la vida viscuda amb compromís i passió.
No, no tinc el plaer de conèixer Lita Cabellut, però me l’imagino a través de la seva pintura, alegre i seriosa alhora, de fermes conviccions que mira de transmetre a cops de brotxa, sensitiva, forta i vulnerable, dura i delicada, de vegades ferotge, embogida per una idea que es resisteix a prendre forma, amb el màgic misteri dels seus orígens zíngars en la mirada obscura que et travessa, t’escruta i analitza, i immediatament et retrata. Crec que ha de tenir la senzillesa rotunda de qui domina la vida —la seva—, el gest natural i seré de qui ha trobat el seu lloc a la terra i l’ocupa, la veu càlida i segura de qui sap el que ha de dir i com dir-ho.
La seva obra, plena de referències, parla per ella i la dibuixa enamorada de l’art i la pintura dels grans mestres; escenes i retrats mil vegades vistos la commouen i la inspiren, i, dona del seu temps, es lliura a transformar-los en una obra singular i pròpia, clarament contemporània, on es barregen tècniques i textures, materials nous i antics, que es conjuguen amb habilitat i encert. El que es mostra a Retrospective són bàsicament figures i retrats, rostres i cossos reproduïts a partir d’una visió personal, d’una emoció que busca comunicar-se a través de la imatge plàstica. El full informatiu que et donen a l’entrada parla de la consagració de l’artista a la recerca de la bellesa, i certament, fins els rostres més deformats o les formes més abstractes la tenen, posseeixen una harmonia en la deformació i el traç que fa que els contemplis amb gust i n’obtinguis goig i confortació.
La de Lita Cabellut és una obra que impressiona per la seva execució excel·lent i t’omple de sensacions vagues pel que mostra i expressa; és una obra de lectura immediata, però que cala, com la de Freud o Bacon, per citar dos artistes dels quals he vist obres que m’han quedat en la memòria; no cal intel·lectualitzar-la per poder-la valorar, es valora per si sola, el seu codi d’interpretació és intuïtiu, com ho és l’artista, i crec que en aquesta conjugació de claredat i excel·lència rau la clau del seu èxit.
Podeu veure l’exposició Lita Cabellut. Retrospective, als Espais Volart, de la Fundació Vila Casas —c/ Ausiàs Marc, 20-22— fins al 27 de maig de 2018. Horari: de dimarts a dissabte 11,00 – 14,00 h / 17,00 – 20,30 h; diumenge 11,00 – 14,00 h.
(Fotos baixades de la web de Lita Cabellut)