Litoral de Mallorca

Cala Magraner, cala Pilota, cala Virgili i Cala Bota

Els mesos de setembre i octubre són ideals per visitar les cales verges que encara queden a Mallorca. La temperatura et permet caminar sense suar massa i, si sues, tens la recompensa del bany en una aigua que encara conserva l’escalfor de l’estiu.

Aquest final de setembre hem anat al litoral de llevant. Es tracta d’un litoral calcari, elevat entre 3 i 30 metres, en el qual els torrents han excavat tota una sèrie d’entrades ―les cales―, algunes força profundes, al final de les quals hi sol haver una petita platja d’arena o còdols. Vista des del cel aquesta costa dibuixa una línia retallada, amb entrants i sortints, d’una gran bellesa.

Per situar-nos a la cala Magraner des de Manacor, s’agafa la carretera de les Cales de Mallorca (Ma 2015) fins a la confluència amb Ma 401-4, que ressegueix aquesta part del litoral. En aquest punt cal tombar a dreta, en direcció Cales de Mallorca, i recórrer 1.500 metres abans de deixar el cotxe en un eixamplament de la cuneta i prendre per un camí que surt de l’altre cantó de la carretera, és a dir, de la nostra esquerra. Després d’uns 25 minuts de caminada ―a penes 2 km de distància― arribem a la cala.

Cala Magraner és relativament ampla, deu fer uns 60 m, d’arena i està flanquejada per dos penya-segats; el de l’esquerra, més alt que el de la dreta, sol atraure escaladors. De fet, quan hi arribem, n’hi ha uns quants arrapats a la paret. Ens banyem i continuem.

Sortim de la cala per la dreta i remuntem per un camí que es converteix en pista, la qual abandonem de seguida, en iniciar-se un revolt tancat, i prenem pel roquissar per situar-nos a la punta del penya-segat. Des d’aquí la vista és esplèndida i pots apreciar que, de fet, cala Magraner és un dels dos braços d’un entrant molt més ampli definit per la punta del Moro, al nord, i Ses Meleres, al sud.

Seguim arran de costa per un dels nombrosos corriols que s’insinuen entre la brolla baixa de llentiscles ―mates, en diuen aquí― estepes i romanís, i tan sols uns metres més enllà ja veiem l’altre braç, el de cala Pilota. Continuem per aquest terreny abrupte fins al petit sorral de poc més de 20 m i ens tornem a banyar.

Abandonem cala Pilota per la dreta, per una sendera que circula per la roca fins arribar al capdamunt de la plataforma calcària que constitueix aquest sector del litoral. Travessem una pista i seguint en direcció sud per allí on el terreny ens sembla transitable, arribem a cala Virgili. Aquí la platja és de còdols i més petita encara que la de cala Pilota, a penes 15 m. Ens banyem una vegada més i dinem asseguts en un petit replà de roca a l’ombra d’uns pins.

En el roquer que tanca la cala per l’esquerra hi ha la cova de les Dones, inundada per una pel·lícula d’aigua de mar que conforma una magnífica piscina natural. L’accés, però, és dificultós i cal anar ben calçat. També s'hi pot accedir per mar amb un breu busseig a través d'una obertura estreta. 

La sortida de cala Virgili és pel darrere, per una pista en pendent que remunta fins a una altra, més ampla. Tombem a l’esquerra i agafem aquesta pista que circula per l’anomenat pla des Seny i que recorreguda a ple sol te’l pot arribar a fer perdre. A uns 600 m trobem un desviament a l’esquerra i el prenem. És la pista que ens durà fins a cala Bota, la darrera del nostre recorregut. Hi arribem quan el sol ja ha començat a baixar i la meitat ja està en ombra. Tanmateix, deixem les motxilles, ens traiem la samarreta i ens tornem a capbussar per fer-nos passar la calorada.

Refrescats, retrocedim fins a la pista del pla des Seny, tombem a l’esquerra i la seguim fins arribar al punt de la carretera que va des de la Ma 401-4, a l’altura de S’Hospitalet Vell, fins al conjunt d’urbanitzacions anomenat Cales de Mallorca, on hem tingut la precaució de deixar un segon cotxe per anar a buscar el primer. En total el recorregut és tan sols d’uns 6 km que, però entre els banys, fer fotografies i dinar, s’han fet les sis de la tarda.

Acabem el nostre itinerari amb una visita al jaciment arqueològic de S’Hospitalet Vell ―nom de la finca on es localitza―, un dels més interessants de Mallorca, ja que agrupa estructures naviformes, restes de dos talaiots, un quadrat i un altre circular, i un recinte rectangular d’arquitectura ciclòpia amb diverses dependències de difícil adscripció quan a l’ús. L’estudi de tot el conjunt ha posat de manifest una ocupació anterior al segle IV a. C., que s’estén fins a l’època musulmana, amb un interval d’abandonament en el període romà.