Litoral de Mallorca

Cala Agulla, Cala Moltó i la Platja de ses Cavasses

El contacte de les Serres de Llevant amb el mar ofereix alguns dels paratges més bonics de Mallorca. No tenen la grandesa i espectacularitat dels del litoral de la serra de Tramuntana, però precisament aquesta dimensió més reduïda de les muntanyes llevantines ha permès un modelatge més intens i visible, amb modestos penya-segats, relleixos rocallosos, ponts de pedra, puntes, cales amb petites platges i camps de dunes. El tram de costa que va de Cala Agulla al cap des Freu n’és un exemple prou il·lustratiu.

Cala Agulla es localitza al terme de Capdepera i constitueix un arenal d’uns 600 m de llarg estès entre el promontori del cap de Capdepera i el vessant oriental del puig des Telègraf (271 m), el cim del qual corona la Talaia de Son Jaumell, o el que en queda. Pel darrere de la platja hi ha un camp de dunes fixades per la vegetació, sobretot pins i mates, que s’endinsa cap a l’interior entre 100 i 150 metres. Aquesta platja ve a ser la més extensa de la localitat turística de Cala Rajada, les edificacions de la qual treuen el cap per l’extrem meridional.

L’estret sortint rocós de la punta des Gulló separa Cala Agulla de Cala Moltó i l’anomenada Platja de ses Cavasses. Aquí no hi ha pràcticament arenal i el contacte terra-mar es resol amb un graó que oscil·la entre els pocs centímetres i els tres metres. Aquest graó a peu de muntanya és una antiga plataforma d’abrasió erosionada pel mar en un moment que el seu nivell era més alt. De fet, per comprendre la configuració actual del litoral de Mallorca s’ha de tenir en compte l’oscil·lació del nivell del mar durant el període Quaternari. En els darrers 5.000 anys el nivell del mar ha variat fins a 18 m; les transgressions marines el van fer pujar gairebé 3 m pel damunt del nivell actual i les regressions el van fer descendir 15 m.

La sorra de Cala Agulla i la que entapissa el fons marí de Cala Moltó i la Platja de ses Cavasses és una sorra blanca i fina que accentua la transparència de l’aigua i ofereix a la mirada una gamma de tonalitats blaves i verdes extraordinària. L’origen d’aquesta sorra són les roques calcàries del Juràssic que majoritàriament formen les elevacions de les Serra de Llevant.

Més enllà de la Platja de ses Cavasses, el vessant del Puig del Telègraf guanya en verticalitat i les petites cales que es dibuixen a peu dels penya-segats, com Na Xoriguer i Na Llòbrega, només són accessibles per mar, i no serà fins a Cala Mesquida, doblat el cap des Freu, que tornarem a gaudir d’un sorral acollidor, apte per al banyistes. 

Si el dia és assolellat i la mar va plana, l’aigua de Cala Agulla i de Cala Moltó és irresistible. Tant la Isabel com jo en podem donar fe perquè ens vam haver de banyar a totes dues cales, i a la Isabel, tan donada a estar en remull, em va costar Déu i ajuda fer-la sortir de l’aigua per tornar a casa.