Moments

Lectura a l’aeroport

Durant tots aquests anys que vaig i vinc de Barcelona a Mallorca i de Mallorca a Barcelona gairebé cada mes he anat trobant un plaer especial en llegir a l’aeroport. Hi arribo una hora abans de l’embarcament i llegeixo. És una lectura tranquil·la, despreocupada, buit el cap de qualsevol pensament que no sigui el text de l’obra que tinc a les mans. Els problemes que s’han pogut plantejar a Mallorca queden enrere i els que m’esperen a Barcelona continuen aparcats, i viceversa. A l’aeroport es produeix com una mena de suspensió vital, un parèntesi dins de l’esdevenir atrafegat en el qual em moc en arribar a qualsevol d’ambdues destinacions. En tornar a casa tot just encetat l’any 2019 he mirat de trobar una explicació a aquesta pau que m’inunda mentre sóc a l’aeroport, i l’explicació que hi trobo és que durant el temps d’espera, superat el tràmit dels controls, em converteixo en subjecte passiu d’una acció que no puc controlar, i, conscient d’això, m’allibero de qualsevol tensió, m’assec en un lloc ben il·luminat, trec el llibre i llegeixo. És com quan estàs malalt d’una grip o d’una gastroenteritis. La vida quotidiana s’interromp bruscament en acceptar la contingència i desconnectes d’obligacions i compromisos per seguir al peu de la lletra les instruccions del metge amb l’únic propòsit de sanar tan aviat com puguis per continuar amb el dia a dia.

Evidentment, esperar a l’aeroport no és el mateix que passar una malaltia, però trobo que la sensació d’alleujament que experimento durant l’interval s’hi assembla. La situació de trànsit entre els espais A i B, on es desenvolupa la meva vida, em proporciona un espai 0, buit de responsabilitats, on l’única cosa que he de fer és limitar-me a seguir les instruccions que em donaran per les pantalles i la megafonia. I mentre no en rebo cap, d’instrucció, llegeixo amb un plaer singular, sentint-me simplement jo.

En aquesta darrera espera vaig acabar la lectura de La nit de les papallones, de Jordi Coca. Un llibre esplèndid inspirat en l’estriper Christa Leem i que dóna bona mesura de la talla literària de Coca, a qui considero un dels millors escriptors catalans actuals. Abstret d’una realitat que no em requeria gaire atenció, vaig tenir temps de reflexionar sobre la dificultat d’escriure una obra com aquesta i l’habilitat de l’autor en resoldre-la amb elegància i un ús de la paraula exquisit a l'hora de pintar els clarobscurs de la vida de la protagonista i el món de la nit de Barcelona durant els darrers anys del franquisme i els primers de la transició.