Aquest any ha estat arribar i moldre. Quan divendres passat vam arribar a Son Bauló per instal·lar-nos-hi a passar l’estiu, l’hort ja anava a tot drap. No ens havia passat mai. Sempre, l’única cosa que trobàvem a punt de consumir quan arribàvem eren carabassons; la resta encara havia de madurar. Però aquest any tot va ser baixar del cotxe i començar la collita. Hem collit gairebé de tot el que havíem sembrat: tomàquets, albergínies, pebrots de trempó i de torrar, cogombres, mongetes, col verda, remolatxa..., i fins i tots hi ha tres síndries que ja són a punt. No sé la causa d’aquest esclat matiner; potser l’onada de calor que va patir l’illa mentre nosaltres érem a Suècia... És l’única cosa que se m’acut, perquè ho havíem sembrat tot com cada any, a finals d’abril, principis de maig. L’única diferència va ser que aquesta vegada vam tirar els tubs de reg pel damunt de la tela negra. Però no crec que aquesta hagi estat la causa d’una maduració tan ràpida i d’una exuberància que deixa els nostres amics bocabadats.
Perquè, certament, l’hort està espectacular. L’ampliació ha proporcionat a la finca una taca de verd vistosa i refrescant. Les carabasseres, les sindrieres i les meloneres estenen les seves tiges rastreres en totes direccions i oculten el rostoll sota un entapissat de fulles onejants. Les tomaqueres s’enfilen, aèries, per les estructures de canyes amb una frondositat selvàtica. I a mitja altura, pebroteres i alberginieres s’adornen amb els fruits, que pengen com arracades. Crec que és el primer any que l’hort presenta una aparença endreçada i no és aquell desgavell de plantes enutjós. L’ampliació, a pesar que hi ha anat associada la introducció de nous cultius, penso que li ha caigut bé i que la feina ha valgut la pena. Ara, la tasca que ens toca fer és la d’emmagatzematge, conservació i preparació de la vasta producció que tenim, especialment de carabassons. Perquè si les dues o tres mates habituals ja ens proporcionaven una dotzena de carabassons a la setmana, les set que tenim enguany per un error d’identificació a l’hora de sembrar els planters ens poden col·lapsar les dues neveres i el rebost, a banda d’afartar-nos fins a l’avorriment.
Per a la resta, tot es manifesta com de costum: les pruneres estan fent unes prunes delicioses, els garrofers, una ombra refrescant, les figueres sembla que es recuperen i ja mostren figues petitones, els baladres perfumen la terrassa est i els pins van bons i proporcionen un suport idoni a les hamaques. Els únics que no estan gaire bé són els ametllers, que no sé per què, han perdut els ametllons que havien tret el mes d’abril. En Miquel, el pagès, m’havia dit que hi ha un fong que des de fa uns quants anys està causant estralls a l’ametllerar de l’illa; potser els ha tocat el torn als nostres. És una pena, perquè la finca sense ametllers semblarà despullada.
