Un dia en el Rafael Verdera – Josep Lorman

La setmana passada la Isabel i jo vam anar a l’illa de Cabrera amb el Rafael Verdera. El dia era clar i la mar, tranquil·la, però ens va faltar el vent per poder navegar a vela de bon començament. Sí que ho vam fer a la tornada amb la major, la messana i un floc desplegats per aprofitar un ventijol de llevant que bufava amb tanta suavitat que ens va fer arribar a l’Estanyol gairebé dues hores més tard del previst.

El Rafael Verdera és un pailebot de dos pals, de 30 m d’eslora i 5,6 m de mànega, que va ser construït l’any 1841 a Eivissa. Els seus armadors el van dedicar al transport de mercaderies entre les illes Balears i la península, amb incursions al nord d’Àfrica, fins la segona meitat del segle XX. Va resistir la competència dels vapors i no és fins l’any 1920 que li incorporen el primer motor. Amb aquesta modernització va continuar navegant unes quantes dècades més fins que l’edat el va confinar en un moll del port de Formentera.

I allí el va trobar en Mikel l’any 1984 quan buscava un veler antic per comprar. No sé quin era el projecte inicial d’en Mikel, perquè quan el vaig conèixer el 1993 ja es dedicava a fer charters i sortides amb turistes per la badia de Palma. Aleshores, una de les seves ofertes de navegació era anar al golf de Lleó a veure balenes. La sortida durava deu dies i només tocàvem terra una única vegada a les illes Hyères. I m’hi vaig apuntar.

Quan vaig veure el vaixell al port de Palamós, que era d’on salpàvem, me’n vaig enamorar. Llavors anava aparellat amb vela llatina i la seva estampa era de pel·lícula de pirates. De fet, entre les diverses activitats en les quals ha intervingut, dues han estat el cinema y la publicitat. A bord també s’han celebrat festes, casaments, aniversaris, presentacions de llibres i altres esdeveniments. El Rafael Verdera és un marc exòtic i original que fascina els romàntics.

La navegació a vela durant dies i l’observació de grans cetacis va ser una experiència plaent i colpidora, que he procurat transmetre a través del que millor ser fer –la qual cosa no vol dir que ho faci bé–, que és escriure. D’aleshores ençà he fet sortir el Rafael Verdera en diverses novel·les i l’he convertit en protagonista d’una trilogia –El nen que jugava amb les balenes, La febre del corall i Pirates de Lampedusa–, juntament amb una tripulació que és una rèplica de la de debò.

El fet d’escriure sobre el vaixell i la necessitat d’assessorar-me sobre la navegació a vela va anar creant un vincle d’amistat entre en Mikel i jo que s’ha anat mantenint durant anys, facilitat pel fet que, a partir de conèixer la Isabel, les meves estades a Mallorca van passar a ser freqüents. La irrupció a la vida d’en Mikel de la Nuri (una manresana enèrgica i aventurera, que li va proporcionar una tripulació en potència –l’Iñaki i la Sara–, que ara ja és un fet) va incorporar la vida familiar a bord del Rafael Verdera.

Amb aquest nou estímul, en Mikel va reprendre la transformació del veler fins a convertir-lo en un modern vaixell antic amb capacitat per fer la volta al món si s’ho proposen. S’ha canviat quilla, folres i quadernes; l’aparell llatí ha estat substituït pel de ketch, amb veles cangrees més fàcils de maniobrar, s’han incorporat dos motors nous i tota la tecnologia electrònica aplicada a la seguretat en la navegació; l’antiga bodega s’ha convertit en cabines; es potabilitza l’aigua de mar i neveres i càmeres frigorífiques conserven els aliments durant mesos. Només els resta esperar el moment oportú i salpar per realitzar el somni de tot navegant.

I mentre aquest moment no arriba, de tant en tant els amics gaudim d’un esplèndid passeig en vaixell per la mar Mediterrània, ens banyem lluny de les aglomeracions de les platges i visitem paratges singulars, com la Cova Blava, a bord del veler en actiu més antic de la flota espanyola.

Per als que vulgueu saber més sobre el Rafael Verdera, enllaço amb la web.

Com el temps a bord d'un vaixell discorre molt més lentament que a terra, en vaig tenir per encartar-me mirant el mar, xerrar amb amics, coneguts i desconeguts amb qui compartíem navegació, nedar i fer fotografies. Us en mostro unes quantes més.