Sobre corruptes i corrupció
La pluja de casos de corrupció en les esferes de la política i dels negocis que ens cau al damunt des de fa un temps m’ha xopat d’una mena d’amarga resignació. Ja ni m’indigno; si m’hagués d’indignar, no deixaria d’estar indignat ni un sol moment, perquè cada dia surten notícies que alimenten les calderes de la flaquesa de la condició humana.
Què és un corrupte? Més enllà de la definició del diccionari, que el relaciona amb podriment i descomposició, podríem dir, a grans trets, que és un individu hipòcrita i amoral. També ha de reunir la condició de cínic i, com sovint manifesta un total menyspreu pel col·lectiu humà que l’envolta, ja que no té el més mínim escrúpol en burlar-se de la confiança que se li ha atorgat, podem assegurar sense errar gaire que, malgrat una aparença de cordialitat, és un ésser arrogant i superb, que es creu pel damunt del bé i del mal. Actitud que es va accentuant a mesura que s’enriqueix i augmenta el seu ascendent en la societat.
El corrupte també sol ser intel·ligent i imaginatiu d’una manera perversa, i es capaç de teixir al seu voltant tota una trama complexa de relacions amb persones i societats que oculten el seu delicte. D’aquesta manera el cercle de còmplices i beneficiaris de la pràctica de la corrupció s’amplia i el seu comportament amoral i cínic va adquirint predicament entre amics i coneguts, que passen a admirar-lo i imitar-lo.
Com la nostra societat es rendeix amb facilitat davant del triomf personal, especialment econòmic, ben aviat l’èxit del corrupte es converteix en un model a seguir i, a poc a poc, com una taca d’oli, els seus mètodes per enriquir-se s’estenen entre els més ambiciosos i amb pocs escrúpols. I amb l’ampliació del cens de corruptes també augmenta la seva impunitat fins al punt de produir-se situacions com la que em va passar fa uns quants anys. Un parent d’un bon amic meu, que havia ocupat càrrecs de rellevància en el govern de la Generalitat, va veure’s involucrat en un cas de corrupció. La notícia va causar gran estupor perquè era un home molt ben considerat. En una ocasió que estàvem junts, vaig fer un comentari al respecte, al qual el meu amic va contestar: “La veritat, no sé per què s’ha muntat tot aquest mullader. Si això de cobrar comissions per les adjudicacions és una cosa normal, tothom ho fa”. A mi, tal afirmació, feta amb la seguretat de qui sembla conèixer bé com funcionen les coses en un determinat nivell de la realitat, em va deixar mut i sense capacitat de rèplica. No vaig insistir en el tema: no volia entrar en una discussió sobre ètica ―cosa que potser hauria hagut de fer. Tanmateix, la seva resposta em va causar desencís i una incòmoda sensació d’ingenuïtat. I des de llavors, la percepció del meu amic va canviar.
És clar que quan en una societat s’arriba a un convenciment com el del meu amic, alguna cosa no va bé. Penso que quan sembla normal el comportament del corrupte, la societat està malalta. I això és el que ens ha passat.
Afortunadament, però, el grau de corrupció no era tan gran com es pensava el meu amic i tota la massa de corruptes com per perpetuar la seva impunitat i convertir la corrupció en una pràctica social natural i consentida. Per sort, per una raó o per una altra ―jo vull creure que és gràcies a un corrent creixent en la recuperació de valors com l’honestedat i la solidaritat―, els corruptes estan sent desemmascarats i conduïts davant la justícia. Però pel que s’està veient són tants i tan desastroses les conseqüències dels seus actes, que és per desesperar-se. I el pitjor de tot és que molta gent, cega davant de la gravetat de la situació, continua votant els partits polítics que lideren el rànquing dels corruptes, com si això no importés, com si això, com deia el meu amic, fos normal i, per tant, no s’hagués de tenir en compte alhora d’escollir els nostres representants, els que han de gestionar el diner públic i han de traçar les directrius del nostre futur.
No estic dient que tots els que s’agrupen sota les sigles de determinats partits polítics hagin de ser corruptes. Seria una generalització falsa i estúpida. Segur que entre els seus militants hi ha persones honrades que lamenten tot el que està passant i se n’avergonyeixen. Però sí que cal tenir present a l’hora de dipositar la nostra confiança el percentatge de casos descoberts entre les seves files, la penetració de la mala praxi en les estructures directives del partit i les respostes que a nivell intern es donen davant dels comportaments delictius que surten a la llum.
I comprovar una vegada i una altra a través de les enquestes d’opinió, que el cau de corruptes més gran de tot l'estat espanyol encara continua sent el preferit dels votants és descoratjador i un indicador de la gravetat de la malaltia que patim.