Reflexions

Davant d'un núvol gris amb lluïssors rosades

Quan tornava caminant cap a casa al capvespre, he mirat el cel i he vist un núvol gris de tempesta amb matisos rosats que era una meravella, i he sentit una gran satisfacció en poder-lo contemplar. I mentre l’admirava, indiferent al tràfic del carrer d’Aragó, he pensat que no m’havia de preocupar per ell i el seu futur. Perquè abans que nosaltres acabem amb el planeta, ell es desfarà de nosaltres, i la grandesa dels seus processos i fenòmens restarà; simplement que ja no els veurem. I que l’eslògan dels ecologistes “Salvem el planeta” està mal formulat; el que hauria de dir és “Salvem l’espècie humana”. Però som tan arrogants, fins i tot els ecologistes, que pretenem salvar l’Univers des de la partícula. I la partícula som nosaltres, éssers intel·ligents individualment —uns més que altres—, però d’una estupidesa col·lectiva que esgarrifa.

Mentre a Catalunya l’oligarquia cortesana i caciquil que controla l’Estat espanyol des de fa segles s’esforça per perpetuar-se en el poder amb amenaces i suspensions de drets col·lectius i individuals davant la voluntat dels catalans de voler decidir el seu futur polític en un referèndum, al món hi ha caps d’estat que es desafien amb una guerra nuclear que ho faria volar tot pels aires juntament amb uns quants centenars de milers d’insignificants humans, com ja va passar encara no fa ni vuitanta anys al Japó. És ser intel·ligent això? O més aviat ser un egoista aprofitat i un ase irresponsable?

Ni el govern del PP, amb l’arrogància fatxenda dels hidalgos, no vol sentir a parlar de modificar les lleis injustes per a milions de ciutadans que regeixen Espanya, ni l’organisme internacional que hauria de vetllar per la pau al món no és capaç d’emmudir les amenaces forassenyades de megalòmans revestits de poder per individus tan cretins com ells. I aquests són tan sols dos exemples de la nostra incapacitat per organitzar-nos sense barallar-nos, però hi ha molts més fronts oberts a la barbàrie i a la desesperança. Només cal mirar Àfrica i el seu espoli, el calamitós Orient Mitjà, la violència impune que regna a països centreamericans i sud-americans, les guerres religioses a l’Àsia, l’explotació de milions d’individus per màfies econòmiques o de rufians... Dolor i més dolor... Què ens passa? Sabem qui som? Sabem on som i on anem?

Volem actuar com déus quan som simples mortals tan sols una mica més espavilats que una granota.

Quina ingenuïtat voler salvar el planeta!

El semàfor s’ha posat verd i travesso el carrer d’Aragó. El núvol gris i rosat roman en el cel de Barcelona; la seva massa etèria s’estén pel damunt de la ciutat, colossal i amenaçadora.  Aquesta nit potser hi haurà tempesta. I pujo a casa i m’hi aixoplugo amb comoditat i envoltat d’electrodomèstics i pantalles. Almenys fins aquí hem arribat.