Sobre la degradació d’una societat, o com s’arriba al feixisme
Ja fa dies que em pregunto com pot ser possible que, en democràcia, exerceixin càrrecs públics persones que insulten el seu adversari, menteixen i inciten obertament a l’odi i a la violència. Persones crispades que, un dia sí l’altre també, només fan que desqualificar i ridiculitzar els que no són dels seus com vulgars matons de pati d’escola. Individus agressius i gesticuladors capaços de desmentir la Història sense rubor i de sol·licitar mesures repressives a partir de les seves pròpies falsedats. Homes i dones arrogants, cecs i sords a la realitat diversa que significa viure en democràcia. Persones intolerants que tan sols admeten un únic pensament, una única moral, i alcen la veu per imposar-les com una veritat absoluta i salvadora. I ningú els diu que callin, que ja n’hi ha prou, que un Parlament no és un basar, ni els estudis d’una emissora de ràdio o d’una cadena de televisió, una barra de bar, ni les xarxes socials, un abocador.
Avui, en seu article habitual al diari Ara, Sebastià Alzamora plasma en una frase aquesta situació i el risc que significa que la tolerem. «La degradació del llenguatge comporta la de la política i, finalment, la de la societat: no voler entendre-ho, o entendre-ho només quan ets tu a qui es difama, és permetre que prosperin els instints primaris que alimenten l'odi i l'autoritarisme.»
Té raó. Aquestes veus públiques cridaneres i falsaries ens degraden a tots i ens posen en perill. Si el camí de la humanització consisteix en fer prevaler la raó per damunt de l’instint, la tolerància per damunt de la violència, el diàleg per damunt de la força; si l’objectiu de la civilització és buscar les condicions idònies per viure en pau i concòrdia tots plegats, fer prevaler l’estimació per damunt de l’odi i el respecte per damunt del menyspreu, si és així, aquestes veus no hi tenen cabuda i se les ha de silenciar descavalcant-les de les seves posicions de preeminència. Quan els arguments d’un polític són l’insult i la mentida, ens humilia a tots, als que l’han votat i als que no, i el greuge no és tan sols per aquell o aquells als que pretén desqualificar, sinó per a l’espècie humana sencera.
Els assassinats polítics, les guerres i els genocidis són els grans fracassos de la Humanitat i sempre es produeixen en atmosferes socials enverinades per l’odi covat i abonat per règims autoritaris. Totes les accions que ens condueixin cap aquí són errors que, tard o d’hora, haurem de pagar. I consentir que aquestes veus desaforades continuïn amb el seu discurs desqualificador i fals des de les grades d’una seu parlamentària és una greu equivocació de la societat que ho permet.