Aquest estiu em van regalar Sàpiens, el gran èxit de l’historiador israelià Yuval Noah Harari. Al meu voltant tothom l’havia llegit i precisament per això era reticent a fer-ho. No confio gaire en els best-sellers, siguin assaig o narrativa. Ja sé que és un prejudici absurd, però cadascú té les seves manies. He recollit uns quants fracassos quan m’he aventurat en el terreny del best-seller. Però he de confessar que també n’he gaudit si he estat encertat en la tria. Per exemple, Éxodo, de Leon Uris, la vaig devorar quan la vaig llegir als quinze o setze anys, i tot seguit vaig llegir amb igual entusiasme Mila 18 i Argameddon; després em va passar l’etapa Uris i ja no he llegit res més d’aquest escriptor. Però guardo un bon record de les lectures.
Sàpiens, tal com diu el subtítol, és una breu passejada per la història de la humanitat feta amb intel·ligència i amb un gran sentit de la síntesi. Com un hàbil cirurgià, Harari extreu dels 70.000 anys transcorreguts des de l’inici de la trajectòria cultural de l’Homo sapiens aquells esdeveniments que han estat claus per a l’evolució de la societat humana i que agrupa sota el paraigües de tres grans revolucions: la Revolució Cognitiva, la Revolució Agrícola i la Revolució Científica. En la primera, l’evolució del nostre cervell ens porta a prendre consciència de qui som i a comunicar-nos amb un llenguatge cada vegada més complex, i aquest fet permet l’aparició de petites comunitats cooperatives d’humans.
En la segona, la Revolució Agrícola, els humans aprenen a controlar la producció d’aliments i, en conseqüència, augmenta la població. Per Harari, aquest moment és clau en la nostra evolució, perquè ens condemna a ser esclaus de la terra i a viure lligats a ella per subsistir. Harari es manifesta un nostàlgic de la llibertat de moviments i de la diversitat de recursos de què disposa el sàpiens caçador i recol·lector, i que abandona per passar a dependre de la meteorologia i de les plagues i malalties que afecten les collites i els ramats. Per a ell, la Revolució Agrícola ve a ser una pèrdua, un extraviament, que una vegada iniciat, ja no té marxa enrere i dins del qual hem anat generant estratègies per adaptar-nos-hi. En el marc de la Revolució Agrícola comencem a donar forma a la societat humana tal com és ara. Apareixen la propietat, el comerç, el diner, l'especialització del treball i és consoliden les estructures de poder polítiques i religioses. Tot això condueix a l’establiment d’una divisió en classes socials que es perpetuarà fins als nostres dies.
La Revolució Científica es produeix quan l’Homo sapiens passa a reinterpretar el món a partir del coneixement i abandona el mite. És el moment que el raonament científic comença a donar fruits en forma de descobriments que permeten ampliar territoris i augmentar la riquesa de qui els patrocina. Davant d'això, el poder passa a confiar en la ciència i a invertir-hi recursos perquè progressi. I amb l’aplicació de recursos en la recerca científica, aquesta ja no s’atura.
De fet, encara som en aquesta etapa de la civilització, però en una fase tan avançada que el mateix Harari s’estremeix i passa a qüestionar el futur. Fins ara la biologia ha traçat les directrius de l’evolució de la vida en general, però en aquests moments el nostre coneixement ens permet desafiar la biologia i controlar la creació de nova vida a partir de la biogenètica. I més encara, l’enginyeria cibernètica pot arribar a dissenyar i donar vida a ens completament inorgànics, moguts per microprocessadors i capaços d’adaptar-se a qualsevol àmbit. Estem deixant de ser les criatures de Déu per convertir-nos nosaltres mateixos en déus creadors. I la gran pregunta que es planteja és si a partir de les nostres limitacions com a éssers humans, serem capaços d’administrar el poder enorme que hem adquirit. Perquè, i cito a Harari textualment, “hi ha res més perillós que uns déus insatisfets i irresponsables que no saben què volen?”