Serres de Mallorca

Muntanyes d'Artà. Sa Talaia Moreia

Una altra de les caminades clàssiques de les Muntanyes d’Artà és la que et condueix fins a sa Talaia Moreia (433 m), a l’extrem septentrional del massís. És una mica més llarga que la de l’ermita de Betlem (nota del 17/02/2015), unes 5 h entre anar i tornar, que es poden convertir en 6,30 h si ens decidim a pujar als tres puigs que al llarg del recorregut ens queden a l’abast ―el puig des Porrassar (494 m), el de sa Tudossa (442 m) i el Figuer (272 m). Però el recorregut val la pena per la solitud i les grans panoràmiques.

Se sol partir de s’Alqueria Vella de Baix (220 m), encara que també s’hi pot anar des de la urbanització de Betlem; però des d’aquí el desnivell és gairebé el doble i trigues més. Ara, a les cases de s’Alqueria Vella de Baix hi ha el centre d’informació del Parc Natural de la Península de Llevant, que compren tot aquest sector de muntanyes, des de l’ermita de Betlem i el Puig Figuer fins al mar.

El camí parteix a l’esquerra de la casa i és una pista ampla que va pujant vall amunt, deixa les cases de s’Alqueria Vella de Dalt a l’esquerra i que, si volem una caminada còmode, ja no cal abandonar fins que s’acaba al coll Paret, al peu de sa Tudossa. Aquesta llarga pista és l’anomenat Camí dels Presos, una carretera que van construir presoners republicans entre els anys 1941 i 1943 amb el propòsit d’instal·lar un post de vigilància i una bateria de canons al cim de sa Talaia Moreia. Però si es vol fer drecera i caminar per senderes, superades les cases de s’Alqueria Vella de Dalt, es pot agafar un camí a la dreta que circula per dins el bosc i ens situa sense marrades al Campament dels Soldats.

En aquest campament, ara en ruïnes, és on van viure els 750 presos que van participar en la construcció de la carretera en règim de treballs forçats. Un lloc desolat enmig de les muntanyes, que a l’estiu és un forn i a l’hivern, una nevera. El conjunt constava d’una caseta per als oficials, cantina, infermeria, barracons de soldats i de presos, cuines, magatzems, cel·la de càstig i estable i corral per als animals, un aljub i una font. Hi va haver un destacament de soldats fins al 1948.

Ara és el moment de decidir si pugem al puig des Porrassar, uns 35 minuts entre anar i tornar, però que, si els fem, ens proporcionaran una vista impressionant de la carena de cims de les Muntanyes d’Artà, amb la cota màxima, sa Talaia Freda (560 m) just davant nostre. El sender que hi puja surt del nord-oest del campament i està senyalitzat.

El dia juga amb nosaltres i el sol ara surt, ara s'amaga.

Sa Talaia Freda, Sa Tudossa i el Camí dels Presos des del puig des Porrassar

Per continuar cap a sa Talaia Moreia caldrà tornar al campament i, seguint les indicacions del GR-222, prendre per un sender que circula arran d’una paret seca, va a trobar la pista, la creua i la ressegueix per l’esquerra fins convergir-hi definitivament poc abans del revolt i el petit pont que salva el solc tallat per les aigües que baixen de sa Talaia Freda, quan baixen. I a partir d’aquí ja no hi ha alternativa possible.

Avancem per la pista i a 1 km aproximadament, a la dreta, trobem la desviació del GR-222 que du a s’Arenalet d’Albarca per la font des Oguers. Seguim endavant i a uns 300 m veiem la desviació a l’esquerra que puja cap a sa Tudossa. Si anem bé de temps i de forces, val la pena pujar-hi perquè la vista sobre es Caló, la urbanització de Betlem, es Canons i la badia d’Alcúdia és esplèndida. Per fer drecera, podeu estar temptats de seguir un senderó que des d’alt del puig baixa dret cap a la pista. Però no us el recomano, la traça es perd aviat i és un trencacames. Jo m’hi vaig aventurar una vegada amb la Isabel i uns amics i em van maleir, sobretot la Catalina Maria, que hi va deixar la sola de la bota.

De nou al Camí dels Presos continuem endavant i a uns 800 m trobem un camí a la dreta que du igualment a s’Arenalet d’Albarca, però pel pla de ses Bitlles. El deixem i seguim fins al final d’aquesta carretera inconclusa. Aleshores, tot just acabar-se el tram empedrat, hem de deixar el camí ample i seguir una traça ben marcada, a la dreta, que ens conduirà a un botador. Cal passar el botador i començar a pujar pel pedruscall arran de carena seguint un sender trencat i en forta pendent, marcat amb fites, fins arribar als plans superiors i orientar-nos amb la visió, llunyana encara, de la torre de vigilància que corona sa Talaia Moreia. Compte, mentre pugem no ens hem de deixar temptar per un sender molt més marcat que el nostre, que pren una clara direcció nord-est i que, primer, planejant i, després, en clar descens, ens conduiria al pla de ses Bitlles.

Càrritx, margallons i mates esquifides ens compliquen l’ascensió, però també alegren el paisatge amb el seus tons de verd. Si no fos per ells, allò seria un pedruscall esblanqueït, esquitxat de coixinets de monja i sobrevolat per esparvers, milanes i falcons pelegrins a la recerca d’alguna presa.

Des de sa Talaia Moreia la vista més espectacular és cap a l’est, sobre la costa que s’estén fins al cap des Freu, i cap al sud, sobre les ondulacions d’aquest magnífic massís calcari, trencat i solcat per torrents secs, a hores d’ara despoblat i domini de cabres assilvestrades, ases i vaques del país, a més de totes les bèsties pròpies d’aquests indrets apartats de la civilització. Des d’aquí, els dies clars, sembla que puguis arribar a Menorca nedant. La torre cilíndrica que corona el puig data del 1580, almenys això diuen.

De baixada, per no fer un camí del tot idèntic, una vegada arribem al Campament dels Soldats, podem desviar-nos a l’esquerra i, primer per un camí ample, i, després, per una sendera que surt a l’esquerra d’un botador, baixarem fins a les cases des Verger, a la vall del mateix nom. Les cases estan enrunades, però la font continua brollant amb un bon doll. Des de les cases seguirem pista a munt, en direcció sud, passarem pel coll des Verger i, resseguint la vall en un descens tranquil, arribarem a s’Alqueria Vella de Baix.

Vall i cases de s'Alqueria Vella de Baix; al fons, el puig de sa Creu i sa Talaia Freda; a la dreta, es puig des Corb

Pujar al puig Figuer després d’aquesta caminada és optatiu. Però cal considerar que des del punto on som del  camí des Verger tan sols són deu minuts de pujar i cinc més de baixar. I a dalt et trobes amb les restes d’un talaiot  circular i un panorama immens.

Des de l’aparcament de s’Alqueria Vella faig la darrera fotografia: el puig Figuer.