Sobre una lectura tardana de Steinbeck

L’any 1962, quan es va fundar el Círculo de Lectores, jo tenia 14 anys, i no sé si fou aquell any mateix o el següent que m’hi vaig subscriure. El que sí tinc molt present és que la meva adolescència va estar lligada a aquest flux regular de llibres, que em proporcionava moments d’il·lusió. 

Els llibres els escollia mitjançant un catàleg mensual que anava incorporant novetats i me’ls portava a casa el comercial que havia fet la subscripció i que, alhora, recollia la comanda següent. No en recordo el nom, però sí el seu aspecte polit i la seva gran maleta plena de llibres i catàlegs. Per a l’elecció em llegia els petits resums dels arguments i anotava tots els que creia interessants. Però com només en podia demanar un o dos, em costava decidir-me.

Així vaig anar fent una petita biblioteca força diversificada, en la qual es barrejaven novel·la, poesia, teatre, filosofia i divulgació científica. Crec que vaig estar en el Círculo fins que vaig entrar a la universitat i el catàleg se’m va fer insuficient. Però durant aquest cinc o sis anys vaig fer lectures que em van causar una profunda impressió i de les quals he guardat un gran record. D’entre totes aquestes en destaquen tres de les més primerenques: La cicatriz, de Bruce Lowery, El viejo y el mar, d’Ernst Hemingway, i La perla, de John Steinbeck. Tots tres llibres encara són a casa.

Naturalment, no tots els llibres que aquest flux mensual em proporcionava me’ls llegia. N’hi havia que quan els començava, me n’adonava que havien estat eleccions equivocades i, tot i que m’esforçava en acabar-los, de vegades no podia. Això sempre comportava una decepció, alhora que em deixava un regust de derrota que em mortificava. D’altres simplement van passar a ocupar un lloc a la prestatgeria esperant el seu torn, que no va arribar mai. Molts d’aquests llibres no llegits o llegits a mitges ja no els tinc, però uns quants, pocs, han resistit les diferents purgues de la meva biblioteca, cada cop més selectiva. Un d’aquests és Atormentada tierra, de John Steinbeck, que he llegit aquests dies i que, una vegada acabat, lamento no haver-ho fet abans.

Per començar he de dir que Atormentada tierra és el títol amb el qual Luis de Caralt Editores va publicar la novel·la l’any 1963 i que el Círculo de Lectores va incorporar al seu catàleg, però el títol original és To a God Unknown. Per si algú vol llegir-la, he vist que el Grupo RBA n’ha publicat una nova edició castellana respectant, ara sí, el títol original —A un Dios desconocido, RBA Libros, 2010. No hi ha edició catalana.

To a God Unknown és la segona novel·la de John Steinbeck i la va publicar l’any 1933. En ella ja hi és present aquesta exaltació de la naturalesa que caracteritza la seva obra i la predilecció per personatges que hi estableixen vincles intensos i fatídics. En aquest cas és tracta d’un home —Joseph Wayne— que, desoint l’advertiment dels més vells, s’estableix en una vall de Califòrnia després d’un intens període de sequera amb el convenciment que no s’ha de repetir, i crea una pròspera hisenda ramadera. Però els cicles naturals són immutables i, al cap d’uns anys, la sequera s’abat novament sobre la vall, doblegant la voluntat i fe de Wayne. Una precisa i plàstica descripció dels canvis estacionals sobre la vall i les criatures que l’habiten, uns personatges dotats de fortes conviccions, que els regeixen fins i tot en contra d’ells mateixos, i l’alenar inaprehensible i misteriós que impregna la naturalesa i alimenta tant les alegries com les tragèdies humanes són les bases sobre els quals Steinbeck construeix un relat intens, carregat de lirisme, que va penetrant el lector a mesura que es desenvolupa fins a capturar-lo.

La ressonància poètica de la prosa de Steinbeck és capaç de traspassar la rància traducció de Caralt Editores i fer-se perceptible per tal de donar forma a un pensament amoïnat per transmetre la intangibilitat de les relacions que lliguen la vida amb la terra i la confusió que això produeix en l’atribolat ésser humà.