Walking Venècia

Una fotografia enviada per whatsapp d’una amiga que visitava Venècia i una lectura recent sobre les causes del seu auge medieval i posterior declivi m’han dut a evocar la meva estada en aquesta ciutat meravellosa fa cosa de quatre o cinc anys.

Havia vist fotografies i documentals sobre Venècia, havia llegit articles de viatges i novel·les amb la ciutat com a protagonista o marc de les accions, m’havia informat sobre la seva peculiaritat geogràfica i la seva història, i malgrat tot aquest coneixement previ, Venècia em va sorprendre de tal manera que m’ha deixat un record inesborrable. Res del que he vist fins ara com a obra humana iguala la bellesa de Venècia. En ella es conjuguen de forma única territori i història; a la singularitat del seu enclavament, s’hi afegeix una resolució urbanística i una obra arquitectònica úniques. I és tal l’elegància i harmonia que atresora el conjunt urbà en cadascun dels metres quadrats de la ciutat vella que ni l’abandó, la brutícia, l’aglomeració de turistes, la fetor dels canals o la profusió de comerços i restaurants no arriben a desvirtuar-la mai. Perquè el conjunt monumental que se sosté, com un miracle, damunt de l’aigua de la llacuna té un poder de fascinació que t’encega. Quan arribes a la ciutat des de terra i per primera vegada circules en un vaporetto pel Gran Canal quedes tan enlluernat pel que veus, et causa una impressió tan profunda, que a partir d’aquest moment indultes la ciutat de qualsevol inconvenient o defecte. És com quan t’enamores; quedes rendit, ofuscat, incapaç de no veure res que no siguin virtuts i perfeccions en l’ésser amat. I jo em vaig enamorar de Venècia tan bon punt va començar a desfilar pel meu davant des de la borda de l’embarcació que em conduïa a l’hotel. Un amor que vaig voler retenir a través de les fotografies que vaig fer, algunes de les quals mostro agrupades en tres apartats:

La ciutat. Venècia s’aixeca enmig d’una llacuna litoral de la costa adriàtica, sobre un mosaic format per més de 120 illes llimoses separades per canals i unides per més de 400 ponts. Els primers pobladors de les illes eren pescadors, saliners i gent de mar que a partir del segle V van veure com el seu isolament es veia alterat per l’arribada de gent que, amb la caiguda de l’Imperi Romà, fugia dels invasors bàrbars del pla. Al segle VIII la ciutat comença a configurar-se a l’empara del dux, com a poder polític, del bisbe de Castello, com a poder eclesiàstic, i dels rics mercaders, com a poder econòmic. Tot seguit, el pacte de lliure comerç amb orient signat amb l’Imperi Bizantí converteix Venècia en l’epicentre de l’intercanvi de productes entre Orient o Occident. A partir d’aquest moment Venècia creix en poder, en població i en pes específic en el context polític europeu, fins que a finals del segle XVIII, debilitada per la seva pròpia dinàmica, que l’havia dut a transformar les institucions i lleis que l’havien conduït a l’èxit, es lliura a Napoleó i acaba la seva etapa de ducat independent. I després de ser francesa, austríaca i, finalment, italiana, Venècia esdevé patrimoni de la humanitat i es converteix en una de les ciutats més visitades del món.

Els canals. Els canals de Venècia són les arteries per les quals va circular la saba que la van enriquir. En un primer moment, el Gran Canal i els canals que en deriven van actuar com a port i via d’accés al mercat central de Rialto; per aquests les mercaderies arribaven a les cases-magatzem dels mercaders, als grans magatzems estrangers i als dipòsits ducals. Però a partir del segle XV, el Gran Canal perd la seva funció comercial i es converteix en el lloc predilecte perquè l’emergent noblesa veneciana construís els seus palaus i mansions. El pont llevadís de Rialto, l’únic que unia les dues ribes del Gran Canal fins al segle XIX, és substituït per un de pedra i l’activitat portuària es concentra en el canal de la Giudecca.

Els monuments. La llarga història de Venècia juntament amb la singularitat del seu emplaçament han fet que la ciutat es regenerés sobre ella mateixa repetidament i es convertís en un immens museu urbanístic i arquitectònic on es conjuguen i juxtaposen els estils medievals amb els del Renaixement, el Barroc i el neoclassicisme. Caminar pel seus carrers i places o passejar en una góndola pels canals és fer un viatge per la història de l’arquitectura europea, amb excepcionals exemples d’esglésies romàniques, palaus gòtics, mansions renaixentistes i temples barrocs i neoclàssics, tot concentrat en els poc més de 8 km² del seu centre històric.