Mogut per l’ambició i l’enveja, Iago conspira contra Otel·lo, el seu cap militar i amic, i ho fa mitjançant la persona que Otel·lo més estima, Desdèmona, la seva jove esposa. Iago mou els fils d’una trama que desperta la gelosia d’Otel·lo. Tots veiem que és víctima d’un engany, que Desdèmona és la dona més fidel i amant del seu espòs que hi pugui haver. Però una vegada posada la llavor de la gelosia en el pit d’Otel·lo, aquesta germina i creix fins a embogir-lo.
Otel·lo és una de les tragèdies més conegudes de William Shakespeare; la va escriure l’any 1603 i es va representar per primera vegada el 1604 a Londres. En aquesta obra, Shakespeare crea un d’aquests prototipus humans que s’incorporen a l’imaginari col·lectiu com a símbol de la passió que els mou. Parlar d’Otel·lo és parlar de gelosia; una gelosia cega i poderosa, capaç de destruir allò que més s’estima, en aquest cas, Desdèmona. Però si bé Otel·lo és el protagonista de la tragèdia, Iago n’és el motor; és la seva ment perversa i malaltissa la que ordeix un pla que es desenvolupa al llarg de l’obra i manté la tensió dramàtica des del principi fins al final. Sens dubte, Iago és un dels personatges més malvats i odiosos que ha sortit de la ploma d’aquest gran dramaturg.