La novel·la arranca amb la història del comte de Warwick, que Tirant coneix com a ermità quan es dirigeix cap a Londres amb la intenció de ser ordenat cavaller en el marc de les festes que conmemoren el casament del rei d’Anglaterra i la infanta de França. D’allà surt amb l’honor de ser el vencedor absolut de justes i combats. Tot seguit, emprèn viatge cap l’illa de Rodes per socórrer el gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem, assetjat per moros i genovesos. Enfurismats per la derrota a l’illa de Rodes, els líders musulmans formen una gran aliança i envaeixen l’Imperi grec. Llavors, Tirant va a Constantinoble per ajudar l’emperador i coneix la bella Carmesina, de la qual s’enamora d’immediat. La princesa sembla correspondre l’amor de Tirant, però la gelosia de la Viuda Reposada complica la relació dels dos joves enamorats. Tirant decideix partir de Constantinoble amb els seus homes. Tot just acabaven d’embarcar que una gran tempestat els dispersa les naus. L'embarcació de Tirant naufraga i ell va a parar a les costes de Barbaria, on es converteix en esclau del Cabdill. Però la seva condició d’esclau dura poc i, gràcies a les seves virtuts com a estratega, passa a capitanejar un exèrcit que allibera el Cabdill i el seus aliats dels enemics que els envaeixen. Tirant torna a Constantinoble i la troba assetjada per la flota del soldà de Babilònia i el Gran Turc. No dubta en atacar-los i els venç. Triomfant, entra a la ciutat i recupera l’amor de Carmesina.
En el personatge de Tirant lo Blanc viu el cavaller de ventura i el cortesà. Les seves victòries en combats i batalles es combinen amb embolics amorosos, tots amb l’únic objectiu de conquerir el cor de Carmesina, la filla de l’Emperador de Constantinoble. Des de les justes que se celebren a Londres en honor del matrimoni del rei d’Anglaterra amb la filla del rei de França fins a la reconquesta de l’Imperi grec, Tirant viu infinitat d’aventures que ens fan estar pendents del seu desenllaç. En aquesta adaptació, fruit de l'admiració que em va produir la lectura del Tirant, he procurat extreure tot allò que converteix el personatge en un heroi de pel·lícula. Fortalesa, valor, astúcia i tenacitat fan de Tirant un adversari temible per als seus enemics i per als gentilhomes que li volen disputar una dama. El repte ha estat convertir un text de finals del segle XV, d’entre mil i mil cinc-cents pàgines segons les edicions, en un relat apassionant sense ometre cap dels escenaris on transcorre la història i fent aparèixer la majoria dels seus personatges. No ha estat fàcil. He trigat més de tres anys en fer-ho, però crec que ha valgut la pena.