Han passat tres anys i el jove Andrés Hurtado ja no té gaire a veure amb el Naranjito, l'skinhead exaltat i violent que havia estat llavors. Però ara és quan el jutgen juntament amb el seu amic Miki per una agressió que van cometre anys enrere. El fiscal els acusa d'intent d'homicidi i demana set anys de presó per a cadascun.
A Fills de l'opulència torno a tocar un tema d'actualitat social -en aquest cas, la violència d'algunes tribus urbanes- amb la intenció de convertir-lo en tema de debat a les aules. El fenomen skin, lligat o no al neofeixisme, és el reflex d'un fracàs en diferents fronts de la nostra societat opulenta, caracteritzada per la competitivitat i on l'èxit material se situa pel damunt del compromís moral. Què passa amb els joves que no poden seguir el ritme marcat pels plans educatius i no es resignen a ser deixats de banda? Amb els que creixen sols, entre les tensions de famílies desestructurades? Amb els que no saben donar valor a res perquè ho tenen tot? Què passa amb tots aquests nois frustrats i desorientats quan arriba el moment d'autoafirmar-se? Llavors, la força bruta, la imposició violenta, pot convertir-se en el seu signe d'identitat, allò que els fa sentir que són alguna cosa. Sens dubte, aquesta opció és un error, però potser no és un error únicament seu sinó de tots.
L'any 2004 es va fer una adaptació cinematogràfica per a televisió de la novel·la amb el títol de Caps rapats (en castellà, Rapados), amb guió i direcció de Román Parrado i amb Marc Rodríguez, Andrés Herrera i Macarena Gómez de protagonistes.
Edició castellana: Hijos de la opulencia. Pearson/Alhambra. Madrid, 2005. 153 pàg.