EL FIL DEL FUNÀMBUL

El fil del funàmbul. Editorial Barcanova. Barcelona, 2015. 251 pàg. 

 Fent un treball d'Història l'Agnès descobreix que els avantpassats del seu pare adoptiu van ser negrers que compraven esclaus a la costa occidental d'Àfrica i els venien a l'Havana. I ella és negra i d'origen cubà. Aquest descobriment la trasbalsa profundament i li fa plantejar-se la seva identitat i les causes de l'adopció. Enmig d'aquest conflicte, la seva millor amiga li qüestiona la sexualitat i la sumeix en un confusió més gran encara. Els origens de l'Agnès, la seva negritud, la seva sexualitat, la seva validesa com a ésser huma són qüestions que se li plantegen de sobte i que li exigeixen una resposta. De l'encert d'aquesta dependrà el seu futur. 

Inicialment, em vaig plantejar aquest projecte com una novel·la al voltant del tràfic d’esclaus que transcorria en el segle XIX. Em vaig documentar i vaig començar a pensar en l’argument. Però l’acció d’època se’m resistia, em resultava artificiosa i poc convincent, amb tendència a derivar cap a la novel·la d’aventures. I no volia escriure una novel·la d’aventures. De manera que vaig arraconar el projecte. Un dia, una bona amiga em va telefonar i em va contar el problema que tenien amb la seva filla, una nena negra adoptada, que ja s’havia convertit en una adolescent i, com a tal, reclamava la seva identitat i un espai propi a la vida. Jo coneixia a la nena des del moment de la seva adopció i el seu conflicte em va amoïnar. Sabia que era una noia intel·ligent i que havia estat educada amb valors sòlids. Què havia fallat, doncs? Res, no fallava res, la seva rebel·lia i confusió formaven part del procés d’elaboració d’una identitat. I la interiorització d’aquest conflicte em va fer reconduir el projecte inicial per un nou camí, més íntim, més compromès, més guaridor. 

24 IMATGES PER SEGON

24 imatges per segon. Columna Jove, 256. Grup Editorial, 62, Estrella Polar. Barcelona, 2010. 204 pàg.

Som a finals dels anys 60, l'Hug és un jove apassionat pel cinema que es rebel·la contra l'autoritat del pare per entrar a treballar en uns estudis cinematogràfics. Allí aprèn l'ofici de fer pel·lícules i s'enamora. Però tant l'ambient sòrdid dels estudis com la noia dels ulls blaus i el somriure encisador de la centraleta el deceben. Finalment, després de dubtes i desenganys, decideix emprendre un nou camí.

24 imatges per segon recull l'experiència del meu pas pels estudis cinematogràfics IFISA, on vaig comprendre que hi ha moltes maneres de fer cine i que aquella precisament no m'agradava ni m'interessava. Això sí, vaig aprendre una professió que m'ha tingut ocupat durant molts anys, fins que a finals dels anys 80 vaig decidir deixar-la i dedicar-me plenament a l'escriptura.  

QUATRE SETMANES AL RIF

Quatre setmanes al Rif. Gran Angular, 151. Cruïlla. Barcelona, 2007. 191 pàg.

L'Anna és una jove periodista que va a la regió del Rif, al Marroc, per fer un documental sobre Abd el-Krim, el líder rifeny que va plantar cara als exèrcits colonials espanyol i francés. Allà es retroba amb Saïd, el xicot que había estimat a Barcelona i pel qual encara sent un gran afecte. Després de superar uns quants incidents que posen en perill la realització del documental, un esdeveniment inesperat sembla torçar definitivament les coses. Quatre setmanes al Rif és una novel·la realista, protagonitzada pels dos personatges principals de L'aventura de Saïd després d'haver passat deu anys d'ençà que es coneguessin a Barcelona.

He escrit aquesta novel·la amb la intenció de continuar argumentant al voltant del fenomen de la inmigració. Ha passat el temps per als personatges i per a nosaltres, la població inmmigrada ha esdevingut un contingent humà important dins de la població catalana i espanyola, i cal saber adaptar-se positivament a aquesta nova realitat. A la novel·la, els personatges es fan preguntes i donen respostes que ens poden ajudar a comprendre què està passant i a interrogar-nos sobre les nostres pròpies actituds. L'aventura de la trama és una excusa per aprofundir en un tema actual que, dia rere dia, fa plantejar-nos coses.

JULIOL A MALLORCA

Juliol a Mallorca. Sol Alt, 13. Editorial Moll. Mallorca, 2007. 150 pàg.

Juliol a Mallorca. La Maleïda, 41. La Galera S.A. Editorial. Barcelona, 1999. 132 pàg.

A Ricard Muns li calen unes vacances i decideix acceptar la invitació d'uns amics mallorquins per passar el mes de juliol a Mallorca. Però el que es preveia com un mes de descans reparador es converteix en un cas enrevessat al voltant de la misteriosa desaparició d'un ecologista del GOB, on s'hi barregen un atemptat mediambiental a la serra de Tramuntana, la presència dels alemanys a l'illa, les apostes clandestines a les carreres de trotons, la corrupció dels polítics i, el més complicat de tot, l'amor.

En aquesta aventura de l'inspector de Medi Ambient Ricard Muns, publicada per primera vegada l'any 1999, vaig iniciar la meva relació literària amb Mallorca, illa a la qual m'han passat a unir estrets llaços d'amistat i afecte, i on m'hi passo una bona part de l'any entre ametllers i parets de pedra seca. Llàstima que l'especulació urbanística i el turisme massiu estiguin malmetent aquest paradís mediterrani.

EBRE AVALL

Ebre avall. Nautilus, 7. Planeta & Oxford. Barcelona, 2007. 193 pàg.

Ebre avall. Gran angular, 44. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1992. 175 pàg.

Un grup integrat per quatre nois i dues noies recorre amb una barca pneumàtica el curs del riu Ebre des de la capçalera fins a la desembocadura. Al llarg del viatge fluvial les relacions entre ells passen per moments difícils, però també viuen instants inoblidables. Les situacions inesperades els fan plantejar-se la seva actitud sobre aspectes de la societat actual i les formes de vida modernes.

Ebre avall és el resultat d'una aventura real que vaig dur a terme amb uns quants amics l'estiu de 1978. El viatge de la novel·la és el mateix que vam fer nosaltres, com també algunes de les situacions que es produeixen durant el descens; els personatges i les relacions que s'estableixen entre ells, en canvi, són la part de ficció.

L'ANY QUE VAN VENIR ELS BEATLES

L'any que van venir els Beatles. LOdissea, 139. Empúries. Barcelona, 2005. 253 pàg.

L'Andreu té 17 anys i, en contra de la voluntat del seu pare, ha deixat els estudis i s'ha posat a treballar de dibuixant de còmics. Entre els mesos de maig i de juny de l'any 1965 s'enamora bojament de la Lina, surt amb els amics del barri, marxa de casa i descobreix l'amargor de la solitud, la violència i la decepció. Refugiat en una humida habitació del Raval, alimenta els seus somnis d'artista i resisteix com pot els embats d'un pare autoritari, una dispesera desenganyada i un amor incert.

L'any que van venir els Beatles presenta el trànsit de la adolescència a la juventut d'un noi tímid però amb inquietuds que, de sobte, es veu sacsejat per una realitat que li resulta hostil. Es tracta d'una novel·la amb una certa component autobiogràfica i on vull reflectir les dificultats que sovint comporta crèixer i entrar en el món dels adults.

L'ESFERA MARAGDA

L'esfera maragda. L'arbre de la lectura, 11. Oxford. Madrid, 2010. 216 pag.

L'esfera maragda. Nautilus, 1. Planeta & Oxford. Barcelona, 2005. 171 pàg.

La Dimensió del Bosc Humit. Gran Angular, 67. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1994. 171 pàg.

Una misteriosa esfera maragda va a parar a mans de la Judit. A partir d'aquí se succeeixen tota una sèrie d'esdeveniments que provoquen el trasllat de la Judit, en Sergi, la Berta, l'Eduard i l'Arseni a la Dimensió del Bosc Humit. La finalitat d'aquest viatge és salvar Edgron, el guardià de la Dimensió, la mort del qual significarà la mort de la Judit, la seva existència paral·lela a la Terra. Però la missió no és tan fàcil i les aventures i els perills s'encadenen uns darrere els altres gairebé sense deixar-los respirar.

L'esfera maragda -La Dimensió del Bosc Humit en la primera edició de Cruïlla- és una novel·la de ciència ficció a través de la qual pretenc donar a conèixer la problemàtica dels boscos primaris de la Terra i el que pot significar la seva desaparició. 

MAR NEGRA

Mar negra. El Corsari, 62. La Galera. Barcelona, 2003. 173 pàg.

Un nou cas de delicte ecològic que ha de resoldre l'inspector de Medi Ambient Ricard Muns. En aquesta ocasió es tracta d'un vessament de petroli que provoca una marea negra que afecta el litoral català, des del cap de Creus fins a Canet Plage, a Perpinyà. Tot apunta que el causant ha estat el petrolier Maleas, però estranyament la investigació sembla desmentir-ho una i altra vegada. A la fi, només amb una acció arriscada s'aconsegueix descobrir la veritat.

Vaig escriure Mar negra l'any 2001 al voltant d'un tipus de delicte que havíem comentat amb companys de Greenpeace de Palma i que ens semblava que valia la pena fer conèixer per la seva gravetat. El novembre del 2002, quan la novel·la ja era en procés d'edició, el vessament del Prestige va confirmar les terribles conseqüències que es poden derivar del naufragi de petroliers. El fet era prou important perquè revisés el text i el reescrivís a partir d'una tragèdia que havia de ser present en la ment de tots els personatges de la història i que n'accentuava el dramatisme. Perquè no hi ha dubte que hi ha hagut un abans i un després del Prestige en la consciència mediambiental de tots els espanyols. Tant de bo serveixi per adonar-nos que la naturalesa és la nostra nodridora i que atemptar contra ella és atemptar contra nosaltres mateixos.

FILLS DE L'OPULÈNCIA

Fills de l'opulència. Columna Jove, 254. Grup Editorial 62, Estrella Polar. Barcelona, 2010. 157 pàg.

Fills de l'opolència. L'Odissea, 123. Editorial Empúries. Barcelona, 2001. 190 pàg.

Han passat tres anys i el jove Andrés Hurtado ja no té gaire a veure amb el Naranjito, l'skinhead exaltat i violent que havia estat llavors. Però ara és quan el jutgen juntament amb el seu amic Miki per una agressió que van cometre anys enrere. El fiscal els acusa d'intent d'homicidi i demana set anys de presó per a cadascun.

A Fills de l'opulència torno a tocar un tema d'actualitat social -en aquest cas, la violència d'algunes tribus urbanes- amb la intenció de convertir-lo en tema de debat a les aules. El fenomen skin, lligat o no al neofeixisme, és el reflex d'un fracàs en diferents fronts de la nostra societat opulenta, caracteritzada per la competitivitat i on l'èxit material se situa pel damunt del compromís moral. Què passa amb els joves que no poden seguir el ritme marcat pels plans educatius i no es resignen a ser deixats de banda? Amb els que creixen sols, entre les tensions de famílies desestructurades? Amb els que no saben donar valor a res perquè ho tenen tot? Què passa amb tots aquests nois frustrats i desorientats quan arriba el moment d'autoafirmar-se? Llavors, la força bruta, la imposició violenta, pot convertir-se en el seu signe d'identitat, allò que els fa sentir que són alguna cosa. Sens dubte, aquesta opció és un error, però potser no és un error únicament seu sinó de tots.

L'any 2004 es va fer una adaptació cinematogràfica per a televisió de la novel·la amb el títol de Caps rapats (en castellà, Rapados), amb guió i direcció de Román Parrado i amb Marc Rodríguez, Andrés Herrera i Macarena Gómez de protagonistes.

Edició castellana: Hijos de la opulencia. Pearson/Alhambra. Madrid, 2005. 153 pàg.

EL MALEFICI DELS DA

El malefici dels Da. El Corsari, 25. La Galera Editorial. Barcelona, 1998. 194 pàg.

El malefici dels Da. Columna Jove, 142. Columna Edicions. Barcelona, 1998. 181 pàg.

El jove antropòleg David Ros coneix Levoté Da a Barcelona i decideix anar amb ell a Burkina Faso, al poblat de Diantara, on viu la família de Levoté, per estudiar els costums i les creences del poble lobi. Però un cop és allà es troba embolicat en una situació misteriosa teixida al voltant de diversos fets de bruixeria.

Premi Joaquim Ruyra 1997.

Aquest llibre sorgeix de la profunda impressió que em va causar viatjar a l'Àfrica negra i trobar-me amb unes formes de vida i de cultura molt diferents a les nostres, i que estan desapareixent ràpidament sota la pressió uniformitzadora de la cultura occidental dominant i de la globalització econòmica. Quan vaig tornar, per uns quants mesos vaig viure sota l'embruix de l'Àfrica, i aquesta novel·la en va ser el resultat.

Edició castellana: La maldición de los Da. Grumetes, 46. La Galera. Barcelona, 1999. 182 pàg. 

WATERLOO

Waterloo. La Maleïda, 35. La Galera Editorial. Barcelona, 1997. 165 pàg.

Als Duran no els agrada perdre. Per això no dubten en calar foc al bosc de la serra de Montgrí, i fer-ho de tal manera que sembli que ha estat un accident provocat per la imprudència de la Mercè i els seus amics. Tots els indicis acusen els joves, però en Ricard Muns, l'inspector de Medi Ambient que s'ocupa del cas, sap trobar la veritat, i l'incendi del Montgrí es converteix en la darrera batalla d'en Pere Duran, en el seu Waterloo particular.

Segona aparició en escena de l'inspector de Medi Ambient Ricard Muns, aquesta vegada com a protagonista principal del relat i on adquireix definitivament els seus trets d'home solitari, desencisat i amant del jazz. Un digne personatge de sèrie negra.

Edició castellana: Waterloo. Polizones, 7. La Galera, S.A. Editorial. Barcelona, 1998. 197 pàg.

EL GALIÓ DE LES ILLES CÍES

El galió de les Illes Cies. Polissons, 6. Proa/La Galera Editorial. Barcelona, 1996. 240 pàg.

L'any 1702 naus angleses i holandeses van atacar la flota de la Plata espanyola a la ria de Vigo. Un dels galions capturats, carregat amb una gran fortuna, es va enfonsar davant de les illes Cíes i mai no va ser localitzat. Un grup d'arqueòlegs catalans el descobreix a 36 metres de profunditat i comencen a treure el seu valuós carregament. Paral·lelament, John Phelan, un vell anglès que en la seva joventut havia estat buscant el tresor de les Cíes sense èxit, decideix que n'hi correspon una part i es llança a obtenir-la.

Premi Joaquim Ruyra de 1995.

Vaig conèixer la llegenda del galió de les Cíes quan recorria les costes de Galícia amb l'equip de realització de la sèrie documental La Pesca. La història va quedar arxivada en la memòria com una llavor que esperava el seu moment per germinar. Aquest moment va arribar quan vaig conèixer en Mikel i el seu vaixell, el Rafael Verdera. Aquest vell veler i la seva tripulació van donar ales a la història i em vaig posar a escriure-la amb entusiasme. És tan gran el poder de suggeriment dels vells velers! Són tan engrescadores les aventures marineres!

Edicions castellanes: El galeón de las islas Cíes. Polizones, 3. La Galera S.A. Editorial. Barcelona, 1996. 238 pàg.

                                            El galeón de las islas Cíes. Círculo de Lectores, S.A. Barcelona, 1998. 226 pàg.

Edició gallega: O galeón das illas Cíes. Costa Oeste, 20. Editorial Galaxia. Vigo, 1999. 240 pàg.

L'AVENTURA DE SAÏD

L'aventura de Saïd. Gran Angular. Alerta Roja, 2. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1995. 159 pàg.

Seduït pel cotxe del seu amic Hussein i empès per la misèria i la manca d'expectatives, Saïd, un jove marroquí, decideix deixar el seu poble, Xauen, la seva família, els seus amics i Jamila, la noia que estima, per llançar-se a l'aventura d'obrir-se camí a Barcelona. Ben aviat, però, comprova que l'odi i la violència són moneda corrent a la vida.

De totes les meves novel·les, L'aventura de Saïd és sens dubte la que fins al moment ha tingut més difusió. Suposo que per l'actualitat del tema i pel missatge que vol difondre. També és la que més vegades m'ha dut a visitar escoles i instituts per debatre amb els seus lectors sobre la gran transformació de la nostra societat que comporta el fet immigratori. La vaig escriure precisament amb aquest propòsit: dur a les aules el tema de la xenofòbia i el racisme, i presentar una cara de la immigració que ajudi a comprendre-la i a dissipar el seu rebuig.

Edicions castellanes: La aventura de Saíd. Gran Angular. Alerta Roja, 4. Ediciones SM. Madrid, 1996. 142 pàg.

                                      La aventura de Saíd. Cículo de Lectores, S.A. Barcelona, 1998. 150 pàg. + apèndix: Luchemos contra el racismo.

Adaptació cinematogràfica: Títol: Saïd. Director: Llorenç Soler. Intèrprets: Núria Prims, Naoufal Lhafi, Marouan Mribti, Mercedes Sampietro, Agustín González, Jordi Dauder i Cristina Brondo. Productora: Centre Promotor de la Imatge, Barcelona, 1998.

DELICTE ECOLÒGIC

Delicte ecològic. L'Odissea, 9. Grup Editorial 62, Estrella Polar. Barcelona, 2009. 139 pàg.

Delicte ecològic. L'Odissea, 69. Editorial Empúries. Barcelona, 1993. 119 pàg.

Una empresa important dels voltants de Barcelona es veu involucrada en un escàndol d'abocaments il·legals. Les investigacions paral·leles de l'inspector de Medi ambient Ricard Muns, la doctora Ingrid, tècnica de l'empresa afectada, i en Daniel, un noi mut, fill del vigilant de l'empresa, resolen el misteri.

A Delicte ecològic apareix per primera vegada en Ricard Muns, l'inspector de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que es convertirà en protagonista d'una sèrie de novel·les de caire policial al voltant de delictes mediambientals. En aquesta primera, la ideia d'una sèrie encara no estava formulada i el protagonista principal es en Daniel; malgrat això, el perfil del personatge d'en Ricard Muns ja queda traçat.

Edició castellana: Vertidos clandestinos. Polizones, 6. La Galera, S.A. Editorial. Barcelona, 1997. 130 pàg.

LA PUNTA DEL DIAMANT

La punta del Diamant. Ursa Maior. Marge Books. Barcelona, 2006. 121 pàg.

La punta del Diamant. L'Odissea, 61. Editorial Empúries. Barcelona, 1991. 109 pàg.

En Guillem Massana, un jove biòleg, sosté la hipòtesi que cada vint anys una gran migració de bacallans es forma en un punt del banc de Terranova i travessa tot l'Oceà Atlàntic. Per tal de comprovar aquesta hipòtesi, en Guillem s'embarca en un vaixell bacallaner que pesca habitualment en aquella zona. Però quan el vaixell fa escala a la petita illa de Saint- Pierre, al sud de Terranova, el noi cau a mans d'una perillosa organització de narcotraficants.

L'experiència que va significar per a mi el rodatge de la sèrie per a televisió Terranova sobre la vida dels pescadors de bacallà va ser un factor decisiu a l'hora d'escollir el marc per situar l'acció d'aquesta novel·la. Amb La punta del Diamant obro una segona etapa com a novel·lista, molt més sólida que la anterior, i que de moment encara no he tencat.