LA JUGADA

En Tonet té deu anys, és un bon jugador de bàsquet i viu en un mas amb el seu pare, que té una granja d'ànecs. La mort de la mare els ha trastornat tots dos, tot i que en Tonet ho du millor que el pare, que beu i s'ha convertit en un home amargat i irritable. Què puc fer per recuperar el pare d'abans?, es pregunta en Tonet. La resposta li arriba inesperadament un dia a l'escola amb la visita d'una escriptora. I a partir d'aquell moment, sense saber-ho, primer, i amb plena consciència, després, comença a preparar una gran jugada.

Vaig començar la redacció de La jugada pensant en una història crua de maltractament infantil. Però la tendresa i la innocència del personatge em va fer trastocar els plans inicials i va convertir la maldat gratuïta d'un pare en desesperació per una pèrdua dolorosa. I així, gairebé sense adonar-me'n, vaig escriure aquesta novel·la que poc té a veure amb la que havia imaginat abans de seure'm a l'ordinador. De fet, es podria dir que en Tonet va escriure la seva pròpia història; jo tans sols vaig ser el seu transcriptor. Aquesta va ser la sensació que vaig tenir quan, una vegada acabada, la vaig rellegir. Tanmateix, vaig pensar que ell tenia raó. M'agradava molt més la seva història que la meva.