Retrat àcid i irònic d'en Joan C, un prototip de ciutadà -pis, cotxe, dona, fills i feina- engolit per una quotidianitat asfixiant. Si en la primera part de la novel·la la caiguda del protagonista sembla imparable, en la segona aconsegueix redreçar-se a partir d'una singular actitud personal que va des de la pràctica de l'escriptura fins a l'assassinat. El final, esperançador, queda obert a l'espera que el lector el tanqui.
La mirada obscura és la primera novel·la que escric en registre adult i en ella aboco algunes de les meves neurosi i obsessions. És un crit alliberador en contra d'un sistema de valors molt qüestionable i en el qual ens hi trobem immersos la immensa majoria. Els problemes de relació amb un mateix, amb la parella i amb els que ens envolten marquen la nostra vida i la d'en Joan C, el protagonista. La insatisfacció, la seva i la meva, ens mou les mans pel teclat i, quan desapareix, les atura. En el seu cas d'una manera molt més evident que en el meu.