Novel·les i contes
D'ençà que vaig escriure el primer relat als 17 anys, el meu afany per narrar m'ha dut a tocar diferents registres literaris. Això m'ha permès arribar a un públic ampli i divers. Fins al dia d'avui la meva obra publicada és la següent:
PAMUE!
Pamue!. El Vaixell de Vapor, 154. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2010. 221 pàg. Il·lustracions: Tha. Pamue!. Gran Angular, 111. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. 220 pàg.
Som a l'any 1903. El jove Daniel Vidal guia una expedició per l'interior del territori continental de la Guinea espanyola amb l'objectiu de rescatar un equip de científics que han caigut a mans d'un reietó pamue. Però un comandant arrogant i tossut, uns indígenes rebels i la selva, cruel i implacable per a qui no la coneix, converteixen la missió, aparentment senzilla, en una tragèdia. Es tracta d'una nova edició de la novel·la del mateix títol publicada l'any 2000 a la col·lecció Gran Angular, adaptada per a lectors més joves.
A Pamue! tornem a trobar el jove Daniel de El cofre del negrer allí on el vam deixar, a la petita illa d'Elobey, però ara té uns quants anys més i el seu esperit inquiet li demana canviar d'aires. Abans d'abandonar l'illa africana, però, li faig viure una nova aventura. Mentre preparava la documentació per a la redacció de Rumbo a Elobey vaig conèixer la figura Manuel Iradier, un navarrès que als vint anys va emprendre l'exploració dels territoris africans que, més tard, van constituir la colònia espanyola de la Guinea. El vigor i la decisió del personatge em van fascinar aleshores i van fer que escrivís un relat biogràfic seu, Manuel Iradier, explorador del Africa Negra, que també vaig publicar a la col·lecció "Moby Dick". La figura d'Iradier és la que inspira aquest Daniel Vidal de vint anys, que s'interna per la selva africana conduint una tropa d'un centenar d'homes a les ordres d'un militar sonat.
LA JUGADA
La jugada. El Vaixell de Vapor, sèrie Taronja, 170. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2008. 120 pàg. Il·lustracions: Josep Rodés.
En Tonet té deu anys, és un bon jugador de bàsquet i viu en un mas amb el seu pare, que té una granja d'ànecs. La mort de la mare els ha trastornat tots dos, tot i que en Tonet ho du millor que el pare, que beu i s'ha convertit en un home amargat i irritable. Què puc fer per recuperar el pare d'abans?, es pregunta en Tonet. La resposta li arriba inesperadament un dia a l'escola amb la visita d'una escriptora. I a partir d'aquell moment, sense saber-ho, primer, i amb plena consciència, després, comença a preparar una gran jugada.
Vaig començar la redacció de La jugada pensant en una història crua de maltractament infantil. Però la tendresa i la innocència del personatge em va fer trastocar els plans inicials i va convertir la maldat gratuïta d'un pare en desesperació per una pèrdua dolorosa. I així, gairebé sense adonar-me'n, vaig escriure aquesta novel·la que poc té a veure amb la que havia imaginat abans de seure'm a l'ordinador. De fet, es podria dir que en Tonet va escriure la seva pròpia història; jo tans sols vaig ser el seu transcriptor. Aquesta va ser la sensació que vaig tenir quan, una vegada acabada, la vaig rellegir. Tanmateix, vaig pensar que ell tenia raó. M'agradava molt més la seva història que la meva.
ELS PIRATES DE LAMPEDUSA
Els pirates de Lampedusa. El Vaixell de Vapor, sèrie taronja, 161. Cruïlla. 156 pàg. Il·lustracions: Isaac Bosch.
Al mar, ajudar a algú que està en perill és un deure sagrat. Això ho saben molt bé Cyril Scott i Robert Dexter, el capità i el propitari de l'Spirit. Però en aquesta ocasió complir amb aquest deure humanitari els porta moltes complicacions. I les coses haurien acabat molt malament si no arriba a ser pel colom Picasso i perquè el Verdera i els seus intrèpits tripulants eren a prop. Una nova aventura d'en Gorka, la Marta, la Neus i l'Antton, els protagonistes de El nen que jugava amb les balenes.
Els pirates de Lampedusa és la tercera i darrera aventura de la tripulació del Verdera. Amb ella completo una trilogia en la qual la navegació per la Mediterrània amb el vell veler m'ha permés parlar-vos de balenes, dofins, coralls i tortugues marines. També hem visitat ports i illes llunyanes, i hem vist tots els colors del mar. I tot això com a marc d'històries amb moments d'alegria i de tristesa, de ràbia i de satisfacció, de temor i d'esperança. Com la vida mateixa. M'agradaria que us ho haguéssiu passat bé llegint-les i que, per unes hores, també haguéssiu navegat amb en Gorka i la Marta i tota la resta de personatges, sentint el vent en el rostre mentre el Verdera solcava les ones amb les veles inflades, rumb a l'horitzó.
LES DESVENTURES DE LA VENTAFOCS
Les desventures de la Ventafocs. Col·lecció Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2007. 24 pàg. Il·lustrador: Lluïsot.
A la Ventafocs se li compliquen les coses. Primer, la vareta màgica de la fada no funciona i, després, la madrastra fa desaparèixer la sabateta de cristall. I sensa sabateta, com la buscarà el príncep? Ai, pobre Ventafocs, que aquesta vegada no serà princesa! Ho serà o no ho serà? Potser sí, potser no... Bé, jo no us ho diré. Per saber-ho cal llegir el conte.
Les desventures de la Ventafocs és una variació d'aquest conte popular tan estimat per tots els nens i nenes. Es creu que la Ventafocs és un dels contes més antics del món, si no el més antic. La primera versió escrita sembla que prové de la Xina i la van fer fa més de mil dos-cents anys! Però el temps no passa per a la Vantafocs, i tant en Lluïsot com jo ens ho hem passat molt bé jugant amb el personatge i complicant-li una mica la vida.
Edició castellana: Las desventuras de Cenicienta. Col·lecció Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2007. 24 pàg. Il·lustrador: Lluïsot.
ELS FANTASMES DE NADAL
Els fantasmes de Nadal. Marge Books. Barcelona, 2007. 24 pàg. Il·lustrador: Ignasi Blanch.
Al vellíssim senyor Scrooge -té més de dos-cents anys!- el fantasma dels Nadals Futurs li encarrega una missió: anar a veure les vuit persones més poderoses del món i convèncer-les que s'ha de fer alguna cosa perquè la Terra no s'acabi d'espatllar i se'n vagi tot en orris. Li costa, però amb l'ajut de dos lectors del conte i dels tres fantasmes de Nadal, ho aconsegueix i comencen a produir-se canvis. Bé, ara només cal que tots també hi colaborem.
En aquesta història, inspirada en el Conte de Nadal, de Charles Dickens, he volgut mantenir l'esperit de regeneració que hi ha en el conte original, però traspasant-ho a la nostra actuació sobre la Terra. Tal com estan les coses, penso que cal que tots pensem en el que podem fer per conservar la salut del nostre planeta, que, ara per ara, sembla força empiocat.
Edició castellana: Los fantasmas de Navidad. Col·lecció Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2007. 24 pàg. Il·lustrador: Ignasi Blanch
SANT JORDI, EL DRAC I LA PRINCESA
Sant Jordi, el drac i la Princesa. Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2006. 24 pàg. Il·lustracions: Lluïsot.
La baralla de Sant Jordi amb el drac és lespectacle estrella del parc temàtic Medievàlia. Un desafortunat accident deixa el pobre drac verd d'Escòcia fora de combat. Aleshores, per tal de substituir-lo, comença una desfilada de dracs que només porten problemes. Per fortuna, el drac verd es recupera i el dia de la seva reaparició ens deixa a tots bocabadats.
He escrit aquesta versió moderna i divertida de la llegenda de Sant Jordi i el drac perquè els pares la llegeixin als seus fills petits abans danar a dormir, o un diumenge d'hivern a la vora del foc, o un dia de pluja de tardor, o durant la convalescència d'una grip, o després de la migdiada de l'estiu, o..., en fi, quan els hi vagi bé. Llegir als nens és estimular-los a imaginar i a llegir, i estimular-los a imaginar i a llegir és contribuir a fer-los uns dignes representants de l'espècie humana.
Edició castellana: San Jorge, el dragón y la princesa. Ursa Minor. Marge Books. Barcelona, 2006. 24 pàg. Il·lustracions: Lluïsot.
LA FEBRE DEL CORALL
La febre del corall. El Vaixell de Vapor. Sèrie Taronja, 149. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2006. 222 pàg. Il·lustracions: Isaac Bosch.
Engrescats per l'Ángel, un amic coraller, l'Antton, la Neus i els seus dos fills, en Gorka i la Marta, van a lilla grega de Cefalònia a la recerca de corall amb el Verdera, el seu veler. Les primeres sorpreses i aventures es produeixen durant el viatge de Mallorca a Assos, el petit poblet davant del qual fondegen, i una vegada allí, continuen, més emocionants i perilloses que no s'esperaven.
Una nova aventura dels protagonistes de El nen que jugava amb les balenes, que, a bord del Verdera, viuen la meravellosa experiència de la navegació durant setmanes per la Mediterrània i s'enfronten a revenges i conxorxes de personatges poc escrupulosos. I és que s'ha de ser ferm de caràcter i tenir les coses clares, com les té en Suso, per no ser víctima de la febre del corall.
DARK I ELS PIRATES DEL LLAC
Dark i el Pirates del Llac. Alfaguara / Grup Promotor. Barcelona, 2006. 111 pàg. Il·lustracions: Susanna Campillo.
Els Pirates del Llac són una colla damics entre onze i tretze anys, intrèpids i aventurers, que es passen bona part de les vacances d'estiu navegant amb l'Audaç. Una tarda calorosa coneixen Dark, un petit fantasma, que els demana un favor. Naturalment, ells no s'hi poden negar. Qui li negaria res a un fantasma? Aquest compromís els obliga a fer de veritables detectius i a enfrontar-se a individus gens recomanables.
Concebuda inicialment com una sèrie, la colla dels Pirates del Llac -en Joan, la Berta, en Ton i la Marta- ha vist limitada la seva existència a una única aventura. Què hi farem! Coses del món de l'edició. No obstant, si un bon nombre de lectors infla les veles de l'Audaç, l'editor m'ha assegurat que poden haver més episodis. Vinga, doncs, nois i noies, a llegir! De vosaltres depèn que l'Audaç i els Pirates continuïn navegant.
EL NEN QUE JUGAVA AMB LES BALENES
El nen que jugava amb les balenes. El Vaixell de Vapor, sèrie Taronja, 62. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2004. 170 pàg. Il·lustracions: Isaac Bosch.
L'Antton, la Neus i els seus dos fills, en Gorka i la Marta, viuen en un vaixell, el Verdera, un vell veler de fusta que l'Antton manté en perfectes condicions per navegar i amb el qual passeja turistes per la badia de Palma i fa excursions pel litoral mediterrani. A l'estiu, una de les seves sortides habituals és anar al golf de Lleó per fer observacions de balenes. En Gorka en sap molt, de balenes, i no els hi té gens de por; neda amb elles i fins es fa amic d'una de petita, a la qual salva la vida. I precisament aquesta amistat amb la petita Júlia i la seva mare els treu d'una situació força delicada.
El nen que jugava amb les balenes és una mena de faula al voltant de l'amistat entre les persones i els animals, però que potser no està tan allunyada de la realitat com ens pensem. És tan misteriós el món dels grans cetacis i el coneixem tan poc! Els personatges de la història estan inspirats en uns bons amics meus que també viuen en un vaixell al port de Palma, a l'illa de Mallorca, i amb els quals fa uns anys vaig anar a veure balenes al golf de Lleó. Va ser una experiència tan inoblidable que no he pogut evitar la temptació de convertir-la en una novel·la.
Si voleu conèixer el Verdera de debò aneu a l'apartat d'ENLLAÇOS i cliqueu el link Rafael Verdera. Bon viatge, mariners!
Edició castellana: El niño que jugaba con ballenas. El Barco de Vapor, serie Naranja, 188. Editorial SM. Madrid, 2006. 170 pàg. Il·lustració: Isaac Bosch.
GORK I BEMBA, POLISSONS
Gorka i Bemba, polissons. El Vaixell de Vapor, sèrie Taronja, 118. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2001. 157 pàg. Il·lustracions: Andrés Cañal.
Al pobre Gork, un jove goril·la de set anys, l'han capturat i l'han enviat al zoo de Barcelona. Bemba, un noi guineà que treballa al zoo i que té la capacitat de comunicar-se amb els goril·les, decideix tornar al seu país i endur-se Gork amb ell. Per això, el roba del zoo, s'introdueixen en un vaixell d'amagat i emprenen un llarg viatge, ple de vicissituds, cap a la selva i la llibertat que tots dos enyoren.
Què hi fa un goril·la en una gàbia? Embogir. No és d'una certa crueltat tenir animals tancats únicament per al nostre gaudi? Perquè per molt bé que els tractem, per molta cura que en tinguem, una gàbia no deixa de ser una presó. I què han fet per estar tancats en una presó? Ser animals? És un delicte ser d'una espècie diferent a la nostra? Mereix el càstig de privar-los de la llibertat? Amb aquesta aventura vull posar en qüestió el paper actual dels parcs zoològics urbans, on es fa patir les bèsties d'una manera absurda i se les converteix en titelles vivents perquè ens entretinguin i satisfacin la nostra curiositat.
Edició castellana: Gork y Bemba, polizones. Pearson/Alhambra. Madrid, 2006. 150 pàg. Il·lustracions: Albertoyos.
EL COFRE DEL NEGRER
El cofre del negrer. El Vaixell de Vapor. Sèrie Vermella, 97. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2000. 156 pàg. Il·lustracions: Tha.
Poc es podia imaginar en Daniel que canviar la feina d'aprenent en una drassana per la de mariner en el vell vapor Aurora el convertiria en protagonista d'una gran aventura. Anar a la recerca d'un tresor sempre és una experiència excitant i arriscada, sobretot si no ets l'únic que hi va al darrere.
El cofre del negrer és la reescriptura de la meva primera novel·la, aquella Rumbo a Elobey de 1974. Han passat més de vint-i-cinc anys i, més madur com a escriptor i com a persona, agafo l'antic argument juvenil, més carregat d'il·lusió i entusiasme que d'encert literari, i li atorgo nova vitalitat. La forma de la història canvia, però em mantinc fidel a la seva essència d'aventura marinera amb tresor inclòs.
EL VAMPIR
El vampir. El Vaixell de Vapor. Sèrie Taronja, 55. Editorial Cruïlla. Barcelona, 1993. 126 pàg. Il·lustracions: Santiago Roldán.
Qui s'amaga a la Torrassa? Un vampir? Un vampir de debò? Aquesta és la pregunta que turmenta el pobre Joan. Tot sembla indicar que sí. Però la seva mare diu que els vampirs no existeixen, que són rucades; en canvi, l'avi no n'està tan segur, i la Lali, la seva germana, està convençuda que sí que n'hi ha, de vampirs, i ben a prop. Bé, per sortir de dubtes només hi ha una solució: anar a la Torrassa i veure si realment dorm algú dins del taüt del soterrani.
Tenia la idea que la literatura per a infants pecava de beneita i ensucrada, plena d'animalons garlaires i criatures que es passen la vida anant al zoo o sortint d'excursió. Però la lectura de Les bruixes, de Roald Dahl, em va donar una perspectiva nova i em va plantejar el repte d'atrapar el lector menut en una història emocionant i sense contemplacions. D'aquí va sortir El Vampir.
Edició castellana: El vampiro del torreón. El Duende Verde, 76. Grupo Anaya. Madrid, 1995. 125 pàg. Il·lustració: Javier Vázquez.
DELICTE ECOLÒGIC
Delicte ecològic. L'Odissea, 9. Grup Editorial 62, Estrella Polar. Barcelona, 2009. 139 pàg.
Delicte ecològic. L'Odissea, 69. Editorial Empúries. Barcelona, 1993. 119 pàg.
Una empresa important dels voltants de Barcelona es veu involucrada en un escàndol d'abocaments il·legals. Les investigacions paral·leles de l'inspector de Medi ambient Ricard Muns, la doctora Ingrid, tècnica de l'empresa afectada, i en Daniel, un noi mut, fill del vigilant de l'empresa, resolen el misteri.
A Delicte ecològic apareix per primera vegada en Ricard Muns, l'inspector de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que es convertirà en protagonista d'una sèrie de novel·les de caire policial al voltant de delictes mediambientals. En aquesta primera, la ideia d'una sèrie encara no estava formulada i el protagonista principal es en Daniel; malgrat això, el perfil del personatge d'en Ricard Muns ja queda traçat.
Edició castellana: Vertidos clandestinos. Polizones, 6. La Galera, S.A. Editorial. Barcelona, 1997. 130 pàg.
LA PUNTA DEL DIAMANT
La punta del Diamant. Ursa Maior. Marge Books. Barcelona, 2006. 121 pàg.
La punta del Diamant. L'Odissea, 61. Editorial Empúries. Barcelona, 1991. 109 pàg.
En Guillem Massana, un jove biòleg, sosté la hipòtesi que cada vint anys una gran migració de bacallans es forma en un punt del banc de Terranova i travessa tot l'Oceà Atlàntic. Per tal de comprovar aquesta hipòtesi, en Guillem s'embarca en un vaixell bacallaner que pesca habitualment en aquella zona. Però quan el vaixell fa escala a la petita illa de Saint- Pierre, al sud de Terranova, el noi cau a mans d'una perillosa organització de narcotraficants.
L'experiència que va significar per a mi el rodatge de la sèrie per a televisió Terranova sobre la vida dels pescadors de bacallà va ser un factor decisiu a l'hora d'escollir el marc per situar l'acció d'aquesta novel·la. Amb La punta del Diamant obro una segona etapa com a novel·lista, molt més sólida que la anterior, i que de moment encara no he tencat.